El que penso (sobre tot)

La veritat sobre el que penso

Bé, ací estic, escrivint una altra vegada.

La veritat no tinc idea de perquè.

No tinc res interessant que contar.

A més, tinc coses més importants que fer.

Però m'allibera.

I l'alliberament és gratificant.

Per això segurament continue escrivint.

Per a sentir-me alliberat.

I continuar sentint-me… feliç?

No és una paraula que vulga usar.

No soc feliç.

Però tinc el que vull.

Encara que això no significa que haja de ser feliç.

No sé com ho fan les altres persones.

Per a ser tan feliços vull dir.

Sembla que, encara que els caiga una cagada d'ocell en la jaqueta continuen felices.

No puc ni mai entendré allò.

Però he arribat a la conclusió que podrien ser les seues núvies els qui provoquen aqueixa felicitat.

Jo, mai he tingut núvia.

Malgrat ser bonic.

Perquè ho soc…

Crec…

En qualsevol cas, m'entra curiositat el saber el que se sent.

Algun dia intentaré…eixir amb alguna.

Però de moment no.

Però, perquè no?

Tinc temps…

Diners…

Algun amic…

Bo val, admet que no soc del millor per a aquesta mena de coses.

Però igualment no m'he sentit atret per ningú.

Totes les dones que he conegut són molt…

Ignorants.

I no comprenen perquè escric.

Em prenen de ximple…

De boig…

D'un… ningú

Ahhhh, com a odi les coses complicades.

Un moment, ara mentre escric m'he deixat el forn encés?

He d'anar a veure.

O potser no.

Així podré aprofitar al màxim el temps que tinc per a escriure.

A més, m'agrada el torrat.

No tan cremat potser.

Però em serveix.

Ara on estava…

Ah sí, la felicitat.

Sempre pensaré en la felicitat com el refugi dels ignorants.

Perquè tot al seu voltant es torna un paradís mentre estigues feliç.

I el desert més desolat que veuran, quan es posen tristos.

Encara que seguint la meua lògica.

No hauria de ser jo un d'aqueixos amargats?

No, no puc ser un d'ells.

Soc massa intel·ligent per a això.

Mai em deixaria caure tan baix.

Solament pel meu honor i respecte a mi mateix…

En part…

No soc algú molt orgullós de si mateix.

Mai vaig ser dels millors.

Però va ser una cosa que em vaig guanyar.

Perquè podria haver realitzat milers d'activitats…

Esports, estudis…

Qualsevol cosa per a millorar el meu nivell mental i físic.

Si algun dia tinc un fill…

Li estalviaré que passe pel que jo he passat per a ser ací.

Perquè sí que tinc diners.

Però uns diners molt patits.

Que mai desitjaria a ningú el fer el que jo vaig fer per a guanyar-ho.

No soc mala persona per voler el millor per al meu fill…

No?

Bo ja n'hi ha prou de delirar.

No estic ni prop de tindre parella, o ser feliç i estic pensant en un fill.

Els meus pares sempre van tindre raó.

Em distrac molt.

Que a veure.

Depenent de la situació m'ajuda o perjudica.

Perjudicar-me, com ara que estic escrivint sobre com els meus pares pensaven quan jo era xicotet.

Encara que.

Em va ajudar en les ocasions que jo necessitava oblidar a algú…

Alguna cosa…

Només espere no oblidar allò que és important…

Però com podria saber-ho?

Si oblit significa que aqueixa informació no està ja en la meua ment.

Encara que ara que ho pense.

No em recorde ni perquè havia vingut a escriure en un primer lloc.

Ahh, estic començant a penedir-me el recordar-me la meua poca memòria.

Hauré de remeiar-ho algun dia

Però Com?

No és com que existisca un producte que màgicament em vaja a donar més memòria.

O sí.

I jo no ho conec.

També pot ser aqueixa possibilitat.

I ara que m'ho plantege.

Com seria aquell producte?

Una pastilla, xarop… tractament?

No crec…

O espere que no.

En general no m'agrada anar molt al metge.

Solament tinc un “metge” que m'agrada i aqueix és…

Oh déu, s'està cremant massa el menjar.

Però jo pensava que no tenia res i ho havia retirat…

Almenys, juraria que sí…

Bueno, en qualsevol cas, que aquest temps se m'ha acabat.

Perquè després del que he de netejar i fer no em quedaran ganes de continuar escrivint.

Però demà serà un altre dia.

I possiblement tornaré a escriure…

O no.

Qui sap.

Només el destí ho dirà…