F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

(raul1341)
IES LA MOLA (Novelda)
Inici: Nosaltres a la lluna (Alice Kellen)
Ginger

És impossible saber quan coneixeràs a aquesta persona que posarà de cop el teu món del revés. Senzillament, succeeix. És un parpelleig. Una bombolla de sabó esclatant. Un llumí prenent. Al llarg de la nostra vida ens creuem amb milers de persones; al supermercat, a l'autobús, a una cafeteria o en ple carrer. I potser aquella que està destinada a sacsejar-te es pari al costat de tu davant d'un pas de vianants o s'emporti l'última caixa de cereals del prestatge superior mentre estàs fent la compra. Pot ser que mai la coneguis, ni us dirigiu la paraula. O pot ser que sí. Pot ser que us mireu, que ensopegueu, que connecteu. És així d'imprevisible; suposo que aquí està la màgia. I, en el meu cas, va ocórrer una nit gèlida d'hivern, a París, quan intentava comprar un bitllet de metro.


Capítol 1:  Nosaltres la llunaa

Era 23 de març a batxillerat,quanens quedava poc per al viatge de fi de curs,estavemtots molt cansats perl'examensde l'última setmana,perotambé molt emocionatsper elviatge.Nosaltresérem4 en el grup,moltgraciososysimpàtics.Ens estàvempreparant per al dia 28 queésquans'acabavatot d'una vegada.Eixediava a arribar,vamacabar tots elsexàmensia sorpresa nostra vamaprovartots.Eldiasegüents'aliemprompte,ales 6 del matí,ens anàvema França durant una setmana.Eltrajecte es va fer llargisobretot per a mi perquè li tenia por als avions,elsmeus amicsseuvanpassarproubédormint.Vamarribar d'una vegadaiprimer de tot em vaig comprar una botella d'aigua,seguidamentvam anar a on enshostejàvem,vamdeixar les cosesiara si,vamsortir per Marsella.Estavatot ple de turistes i vam poder parlar amb unsanglesosmolt amables.Visitariemels diferents monuments i restaurants que hi ha per la zona centre.Elsmeus amics es van separar i ens vam quedar dos i dos.Nosaltresvam anar aconéixermés de Marsella i ells van vindre després.Esvan fer les 9 de la vespradaivamanar a un restaurant molt bo quehavíembuscatprèviament,elmenjar de Françaésdeel millorque hi ha a Europagastronòmicament,ensvam quedarples.Erahora d'arribar a l'hoteljaque ens esperava demà un dia molt especial.Eldiasegüentper elmatí va començar el dia prompte, a les 7 del matí,vamdesdejunara l'hotel i ràpidament vam baixar al taxi que ens estava esperant.Aquestera un dia molt especial perquèanàvema la capital de França,aParís.Elviatge va començar molt bé,eltaxi ens va deixar en el monument mésimpressionantd'Europao dels més,parlemde la Torre Eiffel,monumentque em feia moltail·lusiópassejar.Vampujar a dalt del tot i tenia una de les millors vistes quehavíemvist mai,esveia de tot,aleshoresvam baixar i ens donarem una voltaper elvoltant,vamcomprar les famosesbaguetsde París ia la vespradavam disfrutar en general.Eldiasegüentvamcanviarels plans queteníemaúltimhora perquè un amicva a estarvomitant tota la nit.Elvam portar a la metgessa i li va dir que era de menjar molt,esva quedar en anècdota peraquestmoment.A la vespradavam anar altra vegada a París,iaconéixerles últimes coses que ens faltaven,atotaçòel nostre amic no parava dequeixar xede la panxa i vam tindre quetornar-nosa l'hotel.Eixanites vaapassarhorrible el meu amic no parava de vomitar i altra vegada vamhaver d'anaral metge,liva dir exactament el mateix que l'altre,aleshoresvam passar la nit i per fi se li vaanarel dolor de panxa,aprofitantaixò vam anar arecórrerFrançayaque els nostres tutors ens vam donar tres dies lliures ipodíemanar onvolguérem.Aixòvam fer ens vam agafar un hotel en cada ciutat quepassàvem.Elprimer dia vam anar a uns pobles en lamuntanyamolt bonics,ensvam traure unes fotos tots junts,tambévam parlar amb la gent del poble,moltbona gent.Elsegüentdia vam fer una expedició a unes coves molt boniques i amb molta història,a la vespradael meu amic es va tatuar unsímbolque deia que representava aquest viatgeinoblidable,ensvam fer amic del tatuador i ens va invitar a sopar amb laseuafamíliaeixanit.Vameixir de laseuacasa i de sobte als meus amics li faltaven moltes coses,vaminvestigar i vam trobar unes pistes de petjades en el terra.Leshores seguien passant i nosaltresseguíemtrobant més i més pistes,finsque vamveureun home un poc sospitós,ensvam posar darrere d'ell i li vam preguntar siell s'aviaalguna cosa sobre les coses del meu amic,ensva dir que si,queseguíremper elcarrer de la dreta, i això vam fer.Vamseguir el carrer quan espontàniament l'home es va posar a córrer,nosaltresli vam perseguir,però...
 
raul1341 | Inici: Nosaltres a la lluna
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]