Feia dies que es repetia exactament el mateix somni. O potser mesos. Era difícil saber-ho amb exactitud.





Aquí el temps passava tan a poc a poc que en perdies la noció. I ella ni tan sols recordava haver somiat res de diferent en la vida.





No sabia si era del tot normal que en un mateix somni es repetís un cop i un altre, però no s’atrevia a demanar-ho ningú. Al capdavall, ella no hauria de tenir la funció de somiar. Era una androide i se suposava que els androides no pensaven per ells mateixos, no tenien imaginació. Els somnis formaven part de la imaginació.





De vegades, es preguntava si els altres androides somiaven, com ella, o pensaven tant en..., bé, en tot. No els ho preguntaria mai per por, però volia pensar que sí que ho feien.





Un dia es va alçar i va anar al seu treball com sempre, perquè els androides l'únic que feien era treballar i anar als seus llocs de desconnexió per descansar i que no es sobrecarreguen. Ella treballava d’informadora a l’entrada d’un lloc virtual on entraven els humans per a passar el seu temps.





Eixe dia va veure entrar a una persona que sempre eixia en el seu somni, així que es va esperar a que isquera. La va seguir per a veure on anava i va arribar a un lloc trist ple de marginalitat, va veure que el xic entrà en una espècie de magatzem però quan l’androide entrà, no hi havia ningú, només hi havia molts trastos inútils. L’androide va començar a buscar al xic però no el trobava, així que se'n va tornar al seu lloc de desconnexió perquè ja era tard.





Al dia següent quan va acabar la seua jornada de treball, en lloc d'anar-se’n al seu lloc de desconnexió, va tornar al magatzem on havia entrar eixe xic que sempre veia als seus somni. Va entrar i va seguir buscant mentre mirava en un muntó de ferralla i sense voler va tocar un botó i una paret del magatzem va començar a moure’s.





L'androide va entrar i va sentir un poquet de por i es va estranyar perquè els androides no poden sentir sentiments. Va començar a caminar per un passadís que era molt obscur i al final es podia albirar una llum que estava mig fosa i era intermitent. Quan l’androide va arribar al final del passadís, hi havia una porta blindada que per a poder obrir-la hi havia un lector de retines. Va provar a posar els ulls i, de sobte, la porta es va obrir, cosa que el va sorprendre.





L’androide va entrar intentant no fer cap soroll. Dins va veure un laboratori fosc amb molta poca llum, també hi havia peces d’androides en un racó, una llitera que pareixia de dentista però eixa era més gran i tenia més maquinària. Al fons hi havia una paret plena de pantalles amb dades. Quan s’hi va apropar, va veure que hi havia una persona asseguda en una cadira: era la que controlava les pantalles amb una gran taula que estava plena de botons. En apropar-se més, es va adonar que no era una persona, sinó que era un androide perquè podia veure com s’estenien els seus braços per a tocar els botons més llunyans de la taula. De sobte, l’androide es va esvarar i va caure. L'altre androide es va girar i quan la va veure, va posar una cara d’alegria tremenda i va cridar el nom de Sabrina.





L’androide de la cadira va dir: no te'n recordes de mi? Soc Raül. No entenia res i li va preguntar què qui era Sabrina. Raül li va contar que ella era Sabrina i que ells dos i més gent eren científics i que quan van començar a crear-se els primers androides, van veure que el creador dels androides, Edison, que ara era el que manava en la ciutat, volia conquerir el món i, llavors, ells i els seus companys van intentar fer alguna cosa per a evitar-ho, però eixe home i els seus androides eren molt poderosos. Per tant, havien decidit amagar-se en aquell laboratori mentre pensaven com poden vèncer Edison.



Van pensar que si es transformaven en mig androides i es feien molt forts, potser podien tenir alguna oportunitat per a derrocar Edison. Però mentre es transformaven en mig androides alguna cosa no va funcionar i se’ls va esborrar la memòria i no recordaven res. Així que Edison els va confondre amb androides i els va posar a treballar i fer el que fan els androides.





Però Raül va contar que ell va començar a tindre somnis on eixia el laboratori i, en arribar-hi, va començar a recordar-ho tot i que mentre buscava a tots els seus companys, rumiava una forma de derrotar Edison.



Sabrina ho va recordar tot també i li va dir a Raül que li ajudaria a tenien que trobar a tots els seus companys i així lluitar contra Edison.





CONTINUARÀ…