Aquesta pàgina web utilitza cookies
Les cookies d'aquest lloc web s'utilitzen per personalitzar el contingut i els anuncis, oferir funcions de xarxes socials i analitzar el trànsit. A més, compartim informació sobre l'ús que feu del lloc web amb els nostres partners de xarxes socials, publicitat i anàlisi web, els quals poden combinar-la amb altra informació que els hàgiu proporcionat o que hagin recopilat a partir de l'ús que hàgiu fet dels seus serveis. Per a més informació consulta la Política de cookies. Pots acceptar totes les cookies o gestionar les teves preferències:
Capítol 2: El Xavi impactat per aquella nota, decideix buscar a internet informació sobre els dos noms que apareixen ‘’Lua Kava’’ i ‘’Davo Salahok’’.
El Xavi se sorprèn en veure que en buscar Lua Kava li sortia informació sobre una criminal molt perillós. I en buscar a imatges es queda en xoc al veure a la seva mare de jove. Ràpidament decideix informar-se més, i entra la web del diari Ara, i veu que el seu últim delicte és el robatori del quadre “Las Meninas” del Prado de Madrid.
Va cridar la senyora Winchester des de la porta, tancant-la darrere d’ella. El colp sec va ressonar per tota la casa. El senyor Winchester va alçar els braços per penjar la jaqueta de tratge negre al penja-robes i va deixar escapar un lleu gemec de dolor.
—Andrew! Ja t’has oblidat del que t’acaba de dir el metge sobre el teu problema d’esquena? Ves amb més cura! —va dir la senyora Winchester, un poc histèrica per la salut del seu marit.
Capítol 2: -Merda! No, merda, això no em pot estar passant just a mi- i efectivament, per a sorpresa de ningú, jo anava tard. I a veure, és cert que em passa cada dia, però avui era el meu primer dia treballant per a Nina Winchester i eixa dona tenia pintaque m’anava a tallar el cap si no estava allà a l’hora.
Així que m’alço ràpidament i em fique a la dutxa perquè no tinc temps ni per a desdejunar.
Capítol 2: -Increïble -pensà el Daniel, concentrant tota la seva vista a l’exterior.
Ell es troba mirant la finestra de la nau, Pensant amb en Charles i moltes coses més durant 2 hores, mentre veia cúmuls de gas gegantescos com Júpiter.
No li pot parar de fascinar mai, l’espai.
La porta rovellada fa un soroll metàl·lic espantós en ser oberta.
