Aquesta pàgina web utilitza cookies
Les cookies d'aquest lloc web s'utilitzen per personalitzar el contingut i els anuncis, oferir funcions de xarxes socials i analitzar el trànsit. A més, compartim informació sobre l'ús que feu del lloc web amb els nostres partners de xarxes socials, publicitat i anàlisi web, els quals poden combinar-la amb altra informació que els hàgiu proporcionat o que hagin recopilat a partir de l'ús que hàgiu fet dels seus serveis. Per a més informació consulta la Política de cookies. Pots acceptar totes les cookies o gestionar les teves preferències:
Capítol 3: CAPÍTOL 3
En tancar la porta vaig trobar un llarg passadís que girava a la dreta. Tant la llum com els cants venien del final del passadís. Vaig caminar molt lent i amb molt compte, estava molt nerviosa i no gaire lluny d’un atac de pànic. El final del passadís donava a una habitació enorme, amb el terrat molt alt. Semblava una cova per què les parets, el terra i el terrat estaven fets íntegrament de pedra.
Capítol 3: A la base ningú semblava sospitar res. El treball per acabar el reactor seguia el
curs previst i tothom se cenyia al pla establert. Les excavadores lunars ja feia
dies que funcionaven a estrall i extreien tot l’heli-3 lunar possible per injectar-lo
al nucli del reactor en el darrer moment. Les peces que conformaven el reactor
estaven sent construïdes per vàries impressores 3D gegants que treballaven
sense descans.
Capítol 3: Al veure els soldats a la distància, ràpidament Clodia decideix marxar i amagar-se al monestir perquè no la trobessin. Sentia por i nervis, sabia que no era casualitat l’arribada dels soldats. L’havien vingut a buscar a ella. La jove tenia milers de preguntes sense una resposta clara al seu cap: Com sabien on es trobava? Què volien d’ella?
Van estar uns dies diferents, molt tensos i plens d’incertesa.
Capítol 3: Com cada matí, Adrià es desperta amb l’alarma del despertador i l’apaga ràpidament per no molestar ningú. La casa encara dorm. No és un silenci qualsevol, és un silenci cansat, que pesa més que la foscor. S’incorpora amb cura i obri la porta de l’habitació a poc a poc, vigilant que no grinyole. Es dirigeix al bany per arreglar-se, mentre observa que la porta de l’habitació dels seus pares està mig oberta.
