Ens vam trobar amb animals mai vists, plantes que et menjaven, muntanyes gegants, un sol tan fort que si no estaves a l'ombra et cremaves al segon, uns arbres tan alts com la Torre Eiffel uns fruits exòtics,

i la Carla com no li va donar tanta curiositat que volia provar un, però l'Aitana li va dir: la curiositat va matar al gat,la Carla va fer com si no res i amb un matxet va partir per la meitat i resulte que en realitat no era un fruit sinó que un niu d'unes vespes desconegudes.

Vam córrer com mai.

Aitana: De veritat Carla, no t'arriba la sang al cap!

Corrent vam arribar a una cova com la del nostre planeta, però amb una sensació distinta com misteriós, vaig encendre la llanterna i resulte que estàvem un una cova en algun moment va estar habitada, però el que no sabíem era si encara estaria habitada o no, vam seguir investigant i per les parets vam trobar un mural molt gran a on hi havia una planta i sota les persones alabant i fixant mos bé resulte que era la mateixa planta que buscàvem així que havíem trobat el que volíem.

L'Aitana mentrestant vam estar intentant traduir-la, però no ho va aconseguir així que hauríem de tornar a la nau per a investigar més profundament.

I la Carla mentres que documentava tot es va ensopegar i amb la mala sort que t'es va trencar el turmell així que havíem de tornar a la nau com més aviat millor

La tornada es va fer molt pesada, ja que l'oxigen era més dens del que estem acostumades i el clima no ajudava gens.

A la nau vam estar investigant i vam aconseguir traduir-lo amb una IA especialitzada en això i vam descobrir dues coses molt important lo primer que en aquesta planta existia un planta que podia currar a la Carla amb el del turmell trencat i sobretot que era superfàcil d'aconseguir així que supér bé, l'altra cosa que vam descobrir és que la planta que buscàvem es va extingir, una malíssima notícia i ja desesperades vam descobrir que existia un santuari a dalt a la muntanya que hi havia les llavors amb tots el passos per a cuidar-la.

Ens vam emocionar al saber que la Carla podria seguir i que encara quedava unes llavors de la qual volíem.

Vam sortir de la nau en la Carla caminant coixa, i vam anar a buscar la planta per a ella. Com teníem una foto, l'anàvem comparant en cada flor que trobàvem, fins que la vam veure.

L'Aitana va anar corrent per ella, i quan la va tindre, se la va en rolla al turmell de la Carla. Ella va començar a sentir pessigolles, i al moment va dir que ja no li feia mal, que s'havia curat.

Van anar a la nau, a imprimir un mapa del planeta amb una foto de la planta i van agafar subministraments.

Quan van sortir, ja sabien cap a on anar, i ens vam dirigir cap allí.

Vam estar caminant per un desert d'arena més de quatre hores, quan vam trobar un arbre molt estrany, i vam decidir descansar allí.

Carla: Xiques, estic molt cansada, deixeu deu minuts més per a descansar per favor.

Aitana: Vale, però sol perquè jo també estic

Després de 5 minuts

Vam vore una pluja d'asteroides impressionant i un cel brutal però a la vegada tòxic

Balma: Xiques hauríem de marxar i agarra totes les plantes que trobam, ja que este cel està contaminat pels asteroides.

Aitana: No sentiu com a que no podeu respirar

Carla i Balma: No, que dius tu ara

Aitana: (tossint) Xiques no aguantaré molt més

(La Carla i la Balma es giren i agafem a l'Aitana)

Carla: (amb molta tristesa i desesperada) Aitana aguanta per favor

Ja veig el santuari correm Carla

Van anar corrents amb l’Aitana en braços, i quan van arribar, la van deixar en terra, donant-li una botella d’oxigen per a que poguessin respirar.

Mentres l’Aitana se recuperava la Carla i jo vam investigar el santuari i intentant traduir els dibuixos de les parets i amb molta sort vam desxifrar un enigma i era que sí que endevinàvem una endevinalla podriem aconseguir lo que voliem, l'endevinalla, diè així:

No soc un objecte ni un ser viu, però sempre estic al teu cap,

Guardo tot el que tu vols i el que no vols també,

si no estic amb tu ets perds, i si em cuides sempre t'ajudaré

Soc qui dius qui ets tu

Qui soc?

Jo no tenia ni idea i la Carla encara menys, però l'Aitana en el seu últim esforç va dir els records.

De sobte es va obrir una porta gegant fent un soroll extrapolant que ens va fer molta por, i ahí estava en un pedestal el llibre d'instruccions que amb molta delicadesa el vam obrir i ahí hi havien mils i mils de llavors.

Amb totes les coses aconseguides vam anar corrent a la nau

Ja a la nau, amb la planta i moltes llavors per a poder plantar-les al planeta Terra, vam desenganxar de Terfikus, decidides de tornar al nostre `planeta i de salvar al món.

Encara li recorria a la Carla la dubte de quina de les tres havia clicat el botó, però cap de les tres havia pogut ser.

La Carla va està trastejant amb cables del comunicador amb Terra per a veure si podríem avisar que ja tornàvem cap a casa amb la planta, i no ho sabem com, però ho va aconseguir, apareixent Daniel davant de la pantalla.

Daniel tenia un somriure a la cara, dient-li a un company que sort que s'habie alliberat de nosaltres, que el virus s'expandiria i ell sèrie l’únic humà de la Terra capaç de recordar perquè tenia una dosi de cura.

No s'esperava que la connexió tornessin en aquell moment, però l'Aitana, la Balma i la Carla el van escoltar, i no ho entenien bé.

La Carla, que portava tota la missió preguntant-se que qui havia pogut apretar el botó, es va adonar que mai havia sigut ninguna de les tres, que havia sigut Daniel, per a enviar-nos sense subministraments i amb algunes coses trencades.

Quan ens va veure, va dir que com podia ser que no haguéssim mort, i que portarem la planta amb llavors, nosaltres el vam mirar i no ens ho podíem creure:

Balma: Ja quan vam sortir de Terra vaig notar que amagaves alguna cosa, però no pensara que arribares a tant.

Daniel: Com pot ser que estigueu vives, pensava que se us havien acabat els subministraments fa dues setmanes!

Carla: Vam repartir el menjar, vam arribar a Terfikus, escalar la muntanya i aconseguir la planta, sense tu.

Aitana: Ja ens pots estar explicant perquè vas fer allò

(De repent es talla la connexió de vídeo, però el soroll encara sona)

Daniel: Uns extraterrestres han robat la nau i segrestat a les astronautes a Terfikus, és molt important que no deixeu que aterro la nau.

Balma: No entenc res, Daniel es va quedar tancat a la sala de subministraments, no va poder apretar el botó, per a això es necessita estar dins la nau o estar a la taula de Commandos central de l’estació.

Carla: Sí que té sentit, escolteu: Daniel de nit va robar els subministraments, entrant amb la clau d’astronauta; de dia es va fer el que no sabia res, per a no aixecar suspectes.

Se'n va autoquedar tancat a la sala de subministraments aposta i des d'ahí, va clicar un botó remot que havia fabricat i vinculat.

Aitana: Bé, quina ratllada, no m'ho esperava; però ara ens hem de centrar a canviar el punt d'aterratge.



Ja ens preparem per a tornar en el combustible baix i just per arribar a la Terra. El que ens fa temo és el que Daniel ens podria fer quan arribarem.

Balma: Hem de desviar la nau a una altra ubicació perquè Daniel nos sabotellara

Aitana: EEUU!!, allí anirem no podrà trobar-nos tan fàcil i podrem curar a més gent mourens des d'allí

(La Carla canvia la ubicació predeterminada)

Carla: Abrocheutos!!!!

Carla: 3

Aitana: 2

Balma: 1

Totes: Allá anem!!!

La nau es mou mol i es va apagant i encenen la llum i es queden fosques fins a arribar a la NASA de EEUU.

Will: ABCDmissio?! Esteu vives?!

Totes tres baixen de la nau en la possible cura del virus de tot el Món, les porten a l'hospital per les lesions i després de allò comencen les preguntes.

Will: Que alegria ¿aviso a Daniel del que esteu vives?

Totes: No!

Will:Bé d'acord. I com va ser tot?

Aitana: Bé la veritat és que va ser molt terrorífic, però millor que nos ficam a Fer cures ja o s'acabe el món.

Les tres en Will i l'equip de ciències van trobar la cura definitiva para el virus.

Uns mesos després ens va arriba la fama i vam pondre distribuir totes les cures i vam podré curar a tot lo Mon, menys a una persona.

Tres anys després

Carla: (plorant) Aitana, no sas quan et trobem a faltar, tant de bo beguessis tot el que hem aconseguit.

Balma: Sí Aitana, hem fet unes altres missions, però ninguna com la primera, ninguna amb tu.

Carla: No mereixies acabar així, i al fons del meu cor, estàs sempre en la Balma i en mi a cada missió, sigui la que sigui, però ABCD_missió va ser la missió de les nostres vides.