Carla: QUEEE!!!
Balma: Xiques, això no estavaprevist. XOCAREM!!!!!! -Pensament de l'Aitana. He de fer alguna cosa ja!! Ja ho sé, aniré a controlar la nau.
En aquell moment l’Aitana va corrent a pilotar la nau per a estabilitzar-la.
Aitana: Xiques, necessito que m'ajudeu a esquivar allò, asseieu-vos i ajudeu-me.
Justament en le moment que la Balma i la Carla s'asseuen comença l'acció.
Aitana: Va cap a davant!
La nau es mou i comencen les turbulències: totes les vistes són borroses i molt ràpides.
Carla: Aitanaa, dretaa!!
Balma: Ara esquerra!!
Aitana va esquivant com pot i segueix recte.
Aitana: Quina sort hem tingut!-
-Quina sort, quin ensurt hem passat! Pensa la Balma mentre intenta recuperar l'alè. Aixeca el cap i veu un munt d'asteroides venint, apropant-se a poc a poquet!
Balma: XIQUES, MIREU CAP A DAL!!!
Aitana: SERÀ POSSIBLE!!
Carla: AITANA, APRETA AL TURBO JA!
L'Aitana accelera la nau i esquiva com pot els asteroides, passa una estona i ja estan estables
Aitana: Xiques, no queda molt de combustible. Estem justos, passa una cosa més i no la contem.
Carla: Haurie de connectar-nos amb el Daniel Ja!
Balma: Primer, anem a relaxar-nos que ja hem fet prou.
Aitana: Per cert, Balma, quan penses dir-nos que vas ser tu la que va polsar el botó?
Balma: Però, que dius? Si jo no he fet res.
L'Aitana i la Carla es miren amb cara de què no es creuen res.
Balma: Bé, penseu el que vulgueu, però que sapigueu que jo no he sigut.
Carla: Sí, sí, lo que tu digues
Aitana: Va xiques, ja prou crec que si estem així tota l'estona no podrem arribar bé. Hem de connectar-nos amb Daniel.
Al cap dels dies
Pensament de la Carla
Han passat ja dos dies del problema amb l’asteroide, seguim sense poder contactar amb Terra, i sense saber quina de les tres va prémer el botó, jo ho vull saber, perquè qui hi haja sigut, ha de donar moltíssimes explicacions. Sobre els subministraments ahí anem, hi ha camins que ens maregem una mica, perquè ens fa falta ferro, però si mengem ara, per a la tornada no tindrem res.
Està planejat arribar en quatre dies, si tot va bé (això espero), estic molt ansiosa perquè aquesta és la meua primera missió, i pareix que tot estigui surtin malament.
Primer a la nit una cosa ens roba el menjar, Daniel es quede atrapat a l'habitació dels subministraments, alguna prem el botó saben que no tenim l’experiència suficient per a anar sense Daniel, perdem el contacte amb Terra, quasi passa per damunt un asteroide…
I és que damunt no parem de renyir entre nosaltres, sempre pel mateix, perquè qui ha tocat el botó, jo sé que no hi vaig ser, però no veig a les altres capaces de fer-ho, estan realment preocupades, i quan diuen que no van ser elles no pareix que mentisquen, però si no vam ser cap de les tres, qui va ser?
Carla: Xiques, arribem demà de matí, poso l'alarma a les 6:20.
Aitana: Tan prompte? Bé, ja em despertareu, si estic de mal humor no es culpa meua.
Balma: Ja et despertarem, però no nos fastidies molt el dia amb el teu mal humor.
Carla: Bona nit!
Balma: Bona nit!
Aitana: Fins demà!
L'endemà
Pensament d'Aitana
Ja quasi estem tal sols ens quede 1 hora per arribar al planeta. Això no pareix real, no serà un somni no. Tinc molta emoció d’arribar. Tant de bo aconseguim la cura per a salvar el món, quan arriba seré la persona més famosa del món
Ja veig el planeta, ja el puc sentir-lo. Però, espera, ara que pense podrem respirar, però i si no podem respirar, què fem? Segur que la Balma sap una cosa, li he de preguntar.
Carla:Xiques, quan arribem com podrem saber que nosaltres podrem respirar?
Balma: Doncs, clar que sí, ho això ens van dir en totes les classes: Aquest planeta té oxigen, és més dens, és com si respirares a dalt d'una muntanya.
Pensament de la Balma
Quan ens vam llevar, vam menjar i ens vam posar el vestit espacial. Calia preparar-nos mentalment per al dia que ens esperava. Teníem la nau preparada per a aterrar, i ho vam aconseguir amb un aterratge perfecte. Vam baixar les tres i amb molta por, però decidides a aconseguir-ho.
Mai podríem haver imaginat el que ens trobaríem al planeta Terfikus…
|
