Estic anant cap a la càpsula hermètica, perquè aquesta passada nit alguna cosa o algú ha robat la majoria dels subministraments i els necessitem per a l'expedició.Entro i es tanca la porta enrere meu, ja que hi pesa molt, agafo la caixa de subministres d'emergència i vaig cap a la sortida.Intento obrir. No s’obri. Un altre camí. Tampoc.



-Hola!? Algú em sent!?

Crido el més fort que puc. Ningú em sent. Almenys tinc 10 minuts fins que la nau enlaire, es passen els primers 5 minuts molt lentament. De sobte, sent el so del compte enrere començant, i jo estic aquí atrapat. Intento amb totes les meues forces obrir-la, ho aconseguisc.Corro tot el que puc, però ja és massa tard, la nau està desenganxant-se de la plataforma. Si intento pujar, moriré.



Mentre, a la nau...



Balma: Hola!? Hi ha algú!? Hola?

Aitana: Holaaa! Sí, estem naltres aquí. Naltres dos, la Carla i jo, preparant-nos per a l'aventura. Ens pots ajudar a transportar els subministres?

Balma: Clar que sí, aneu fora de la nau a buscar-los mentre jo ho organitzo una mica.

Carla: Valee... Aitana anem.

En el camií, Aitana es queda enganxada en una canonada.

Aitana: Carla, espera que se m'ha quedat enganxada la roba en aquesta canonada dins de la nau.

Carla: Espera que t'ajudo.

Però, de sobte sona el compte enrere de l'enlairament de la nau.

Carla: QUI HA APRETAT EL BOTÓ?!!!!!!!

Aitana es desenganxa ràpidament: AIXÒ DONE IGUAL! CORRE, ASSENTA'T.

Van corrent on està la Balma:

Balma: Xiques, què heu fet, que feu aquí?

Carla: QUI HA SEGUT??

Aitana: Balma, sabem que has sigut tu, t'hem pillat.

Balma: Jo no he sigut, ho juro.

Carla: Comença el comte ENREREEEEEE. Va assenteu-vos ja, parlarem d'això després, quan estiguem estabilitzades.



5…

4…

3…

2…

1…



Aitana: AJUDAAAAA

Balma: Què? Penseu estar així sense parlar-vos tota l'eternitat? No sé si us heu adonat que ja hem eixit del planeta Terra i que la nau ja s'ha estabilitzat. Ja sabia jo que alguna cosa així passaria. Aitana, para ja de discutir com sempre

Aitana: BALMA PER QUÈ HO HAS FET? HEM DEIXAT L’ÚNICA PERSONA EN PROU EXPERIÈNCIA PER A ESTA MISSIÓ!!!! Estem al mig de l'Univers perdudes!!!!

Carla:I NO SOL ÉS A ELL, TAMBÉ ENS HEM DEIXAT LES PROVISIONS!

Balma: JO NO HE SIGUT, DEIXEU-ME ESTAR. VATROS MOLT DIEU, PERÒ POTSER HA SEGUT UNA DE VATROS DOS!

Aitana: La Carla estava amb mi i ninguna de les dos hem apretat el botó.

Carla: A vore, xiques, parem de discutir ja. Ens hem d'organitzar.

Aitana: L'hem cagat!

Balma: Tranquil·les xiques, no ha de ser tan complicat pilotar una nau, no?

Carla: Què què, Balma? Estem a 300.000 km, més a prop de la lluna que de la terra.

Balma: Bé, pos hauré de poder.

Aitana: Ens hem de tranquil·litzar, ja que som les úniques que podem aconseguir la cura del virus

Balma: Té raó l'Aitana, ens hem de relaxar, som l'única nau en tot el món fabricada per anar al planeta Terfikus

Carla: ja, és que és l'únic que hi ha la planta Adil, l'única que té les propietats per a recuperar tots el records perduts; ja que té la vitamina Vihals, capaç de recuperar tots els records perduts i que mai se te n'oblido ni un sol de record.

Aitana: Quan vam eixir, ja havia estat afectat el 7% de la població en tot el món.

Balma: Mare de Déu, això són 570 milions de persones. Ho hem d'aconseguir siga com siga.

Carla: Espero que la meua família no estigue contagiada

Aitana: Tranquil·la, Carla, ho consiguirem, no te preocupes.

Balma: Sí, Carla natros podem! Vinga!

Carla: Avant! Pos per a on comencem?

Balma: Una cosa xiques, vatres vau arribar a agafar els subministraments abans d'enlairar?

Aitana: No vam arribar a sortir de la nau perquè va sonar el so per començar l'enlairament.

Carla: Aleshores, si la Balma estava vigilant la nau i natres anant, i Daniel? No sabem on està? Quants subministres ens queden?

Balma: Com ens van agafar quasi tots, ens queden suministres per a cinc setmanes.

Carla: Però si la missió dura vuit!

Aitana: Hi haurà de racionar el menjar, encara aixi, hem de mirar que tipo de mengar ens quede, perque com sol ens quede dolç no se que fer-hi.

Carla: Mireu, neu vatres dos a mirar que suministres ens queden i jo intento contactar amb Terra

Balma: D'acord, ara tornem, si aconsegueixes contactar amb ells, avisa pel walki.-pensament de la Carla-

A veure, he d'intentar contactar, no podem estar tota la missió sense parlar amb Terra.



Després de quinze minuts intentant-ho, conectant cables i desconnectant-los, he d'aconseguir contactar, però hi ha molt poca gent, que ahison les quatre de la matinada.



Aviso que he pogut contactar, i la Balma i la Aitana vene corrent.



Balma: Que te han dit?

Carla: Que en tres hores vindra Daniel i la nostra superiora, pero que ara no es el seu torn de estar alli.



Aitana: Pero no te han dit res dolent no?

Carla: A part de que no tenim prous suministres no me han dit res mes.



Van passar les tres hores, a les quals van anar a mirar be tots els suministres, i van veure que el menjar ere el que necessitaven.

Carla: Hola? Se me sent? Missió abcd intentan contactar amb Terra.



Superiora: Se te sent i molt be, aixo que heu fet les tres està molt mal, sortir sense suministres prous i sense Daniel, que aixo no es un barco on podeu anar peixcant, que penseu, que hi han peixos al espai?

Aitana: No, superiora, encara estem intentant saber quina de les tres va apretar el boto

Superiora: Pos vull saber-ho, i pronte, perquè quan tornau a Terra, eixa persona tindrà graus conseqüències.



Balma(en una expresio un tant extranya): No es preocupis, quan ho sapigam, no dudarem en dir-tho.



Superiora: Bueno, us deixo amb Daniel, que te bastantes coses que dir.



Daniel: VATRES TRES SOU LES TRES PERSONES MES INEPTES QUE HE VIST EN LA MEVA VIDA SANCERA! COM SE US OCURRIX MARXAR SENSE MI, SENSE SUMINISTRES I SENSE EL COMUNICADOR REVISAT!

Balma: Tio, relaxat una mica

Daniel: QUE ME RELAXA! NO SABEU LO QUE ACABEU DE FER!

Aitana: Escoltam, no sabem qui va pulsar el boto, en quan ho sapigam ho direm, pero de moment no sabem res, sabem que tu eres el que mes experiencia i coneiximent tenies, pero ja no podem tornar.



Carla: Els suministres els racionarem, i amb els que ens queden creem que aguantarem, tenim menjar per a cinc setmanes, si menjem poc fins a quan tingam que baixar ja menjarem mes per a trobarnos millor, pero tranquil que aguantarem be.



Balma: I sobre lo del comunicador si que anave mal, pero ja esta arreglar.



Daniel: Jo us desitjo el millor, pero chiques, ho passareu una mica mal crec jo, perque al anar vatres tres soles que mai heu fet un viatje tan llarg, sense minjar tot el que necessitarieu i connectantos com pugau no crec jo que sigue mol bonic.



En eixe mateix moment es escomence a tallar la communicació, encara que la Carla intente arreglar-ho no pot.



Carla: Chiques aixo no es arregle.



Aitana: El que ha dit es veritat, no ho passarem be, pero no podem fallar.



Balma: Els records de tot el mon depenen de natres tres, i encara que ho passam gens be, jo crec que podrem agafar la planta i tornat sanes i salves.



Passen 3 setmanes

-pensament de la Aitana

Estave previst que arribesem ahir, pero no hem vist res, fins a que dic:

Xiques, què és allò?