A la pell.
- Va, desperta fill. – va dir la seva mare dolçament.
- No vull anar al col·legi, ho passo malament i a sobre no em tracten bé.
- Com que no et tracten bé? Creus que et fanbullying?
- Això es que sí. Escolta fill vull que si tens qualsevol problema al col·legi m’ho diguis, però em d’anar. Som-hi.
A part del desig de no anar al col·legi es suma el por del, que passarà?
Al noi li agradaven els dies de pluja, dies d’estar tranquil a casa amb el pare i la mare jugant a un joc de taula i admirant com la pluja feiatolls al terra. Ell deia que li agradava i sempre li agradaria anar al col·legi, cosa que avui en dia no és cert per culpa d’un noi anomenat Gerard.
Al col·legi...
- Molt bon dia nois i noies, passo llista i comencem. – va dir la mestre de català.
- Miguel Salazar, Ivan Alsina, Adrià Fonts, GerardBonmatí... i falta un. Tu.
No va dir el seu nom, el noi s’asseia just davant de la mestre. Ningú deia el seu nom semblava que ningúsabés el seu nom. Resultava estrany perquè el primer dia el noi va presentar-se, va dir el seu nom, les seves activitats preferides, va dir que li agradava la pluja. Ho va dir amb una innocència de nen petit i amb una il·lusió de aprendre a la seva nova escola.
- Obriu la pagina 58. Tu llegeix. – va dir la mestre senyalant amb el cap al noi..
- Relaciona elsadddd,addd, adjectius amb els noms.
- Adjectius.Espabilapringat. – va dir el Gerard.
- Gerard! És l’ultima vegada quecorregeixes a un company.
- El pallasso aquest no és el meu company. Per mi es pot morir.
Immediatament la classe va quedar congelada per les últimes paraules del Gerard. Inclús la mestra va tardar en reaccionar i dir:
Qui sí es va quedar blanc va ser el noi, ell pensava que el Gerard era una pedra que havia que esquivar i ara es donava compte que anava més enllà. No era molestar, no era assetjar era el desig de veure-l mort i enterrat.
- Piiiiiiipp. - just cinc minuts després de que la mestre enviés al Gerard amb el directorGiral, va sonar laalarma per anar al pati.
Al pati...
- Tu, subnormal, per la teva culpa m’han posat un “parte”. Vull que sàpigues que el que he dit a classe no és broma i estic pensant com fer-te el més mal possible.
- Que et callis! No vull que parlis amb mi,em dones fàstic i m’agradaria veure-t colgat d’una cistella del pati. Quan va veure que s’aproximavael professor dematemàtiqueses va anar. – Adeufracassat.
La veritat és queales classes de química igeografia i històriano vahaver cap incident. Segurament es que el Gerard no s’atrevia aassetjar-lo amb la presencia d’aquells dos mestres. A part de que ja hi havia mostrat el seu odi cap al noi al pati. Però aquest odi no es va quedar allí. Ni molt menys.
A casa...
A casa, el noi havia de cuidar a la seva germana petita Sara. I si ja era prou cuidar-se de si mateix no es sentia preparat per cuidar a la persona que més estimava del món.
- Hola Sara, com ha anat el col·legi?
- Molt bé! – va dir mentre anava a donar-li una abraçada.
- Quina sort. – va dir a un to de veu molt baix.
Les abraçades de la Sara li feien sentir bé. De fet era l’únic moment del dia on no estava trist.Per ell la Saraera un símbol per no rendir-se i continuar somrient.
La vida del noiera rutinària, es llevava,esmorzava,es vestia i anava al col·legi caminant. Vivia apropde l’escola, així que tenia sort en aquell aspecte.Feia classe(sempre molestat pel Gerard) i anava al pati, tornava a fer classe i a ser humiliati s’anava a menjar.
A ell sempre l’ha agradat la pau i tranquil·litat i creia que una vida al camp podria ser molt millor ala que tenia actualment.
Per terminar el dia, el noi va anar-se a dormirtemprà. Es va prepararla motxilla i li va afegir un cúter, demà havia de portar un cúter per la seva classe de plàstica.
Al col·legi...
Les dues primeres hores del matí van sertranquil·les,a matemàtiques i castellà el mestres eren durs amb el Gerard i no deixaven que ellparlessi. Els dos mestres van deixar deures pel cap de setmanai mentre el noi ho apuntava va fer unapetitareflexió.
- Que he fet jo?-va dir en veu baixa.
Realment no sabia que havia fet per caure malal Gerard. Ell mai havia tingut cap problema amb ningú.No era un noi conflictiu ni moltmenys, inclúsa vegades li deia dir coses evidents a altres per pora fer-li mal o que li fessin mal a ell.
- Ei, ei, ei, espavilanoi- va dir amb mala cara el professorde castellà.
El noi es va quedar empanat mirantal terra mentre feia la reflexió. Donava igual queli hagués interromput el mestre, tenia tot el temps del món. No feia esportstot i que li agradava el basquet, no feiaanglès, no ho necessitava ell sabia i podia parlar perfectament anglès sense problema.
Va pensar: I si el que em fa mal es el temps lliure?
Va mirar el cúter que necessitavaper l’assignatura de plàstica i va girar el cap per miraral Gerard. El Gerard estavalligant amb una noiaanomenada Ainhoa, una noia maca, de pell llargi galtes rosades.
El noi després de mirar alGerard uns segons vaamagarel cúter a l’estoig i va dir amb una veu que no haviaentonat mai:
- Moltaviat seré jo qui rigui de tu,i faré impossible que tu tornis a riure de mi.El posaràs a la meva pell.
