Quan vam sortir de l'atracció la vam buscar per tot arreu, no era al lavabo, tampoc als restaurants, així doncs ens vam decidir separar, la Maria va anar cap a les atraccions de nadons i jo cap a un camp de futbol que hi havia a prop, ja que a ella li agradava jugar a futbol, havíem quedat per reunir-nos al cap de 15 minuts.







Quan vaig arribar al camp de futbol vaig veure uns nois de l’edat de la Maria, vaig preguntar-los si l’havien vist mentre els hi ensenyava una foto seva, em van dir que sí, que l'havien vist anant cap a la zona dels nadons, on estava la Maria, no ho vaig dubtar, vaig anar corrents, em feia molt mal el pit, estava molt nerviosa.







Un cop vaig arribar li vaig preguntar a la Maria si l’havia vist, em va dir que no, aleshores vam tornar al camp de futbol per a parlar amb els nens, resulta que es van confondre amb la Maria, no l’havien vist. En aquell moment estava a punt de desmaiar-me, sentia que el cor me n'anava a sortir del pit, tot es va tornar fosc, m’anava a desmaiar, però de cop i volta la Maria em va sacsejar el cos i de cop i volta em vaig tornar a despertar, em va dir que va veure a la Leire, l’estaven ficant al maleter d’un cotxe, al final del camp de futbol.







No ho vam dubtar, vam sortir corrents, era allà, l’estaven segrestant, vaig veure la seva



cara de por, i de cop i volta ja no la veia, van tancar el maleter i se’n van anar.







No podia ser, l’havia perdut per a sempre? No ho podia permetre, perquè així vaig pujar amb la Maria al cotxe i vam sortir, la Maria em va dir que va memoritzar-la la matrícula, 6769 TTD, per sort no vam perdre de vista el cotxe.



El continuàvem perseguint durant 5 minuts, ells intentaven despistar-me, però no vaig perdre'ls, vam continuar conduint, 5 minuts més, semblava que mai acabaria això, però de cop i volta, vam arribar a un carrer sense sortida. Ja està? Ja podríem tornar a casa les tres juntes? Bé, això si el segrestador no ponia resistio.



Vaig agafar aire, i vaig sortir cap al cotxe, vaig veure al maleter a la Leire, però no semblava amb por, estava com contenta, i quan vaig mirar al davant hi havia la…



NINA, era la Nina, com m’havia pogut fer allò?



No sabia com reaccionar, la Maria em va agafar de la mà i totes tres plegades em van explicar que últimament les assistentes que contractaven eren mandroses, no feien bé la feina, i aquesta era com una mini prova, que havia superat.







Després vam tornar totes quatre plegades al parc d’atraccions, vam tornar a l’atracció on tot va començar, un cop a dalt vaig fer un recompte, la Nina, la Leire i la Mari… espera! On era la Maria? No podia ser, un altre cop no, però em vaig girar i estava al darrere meu. Quin ensurt em vaig emportar. Vam passar a l’entrada de l’atracció, vam pujar i ens ho vam passar molt bé, però això sí, vam acabar xopes, vam haver de comprar unes tovalloles per 5 euros cadascuna.







Vam dinar a un Frankfurt que hi havia al parc, vam acabar de dinar i semblava que la Maria no es trobava gaire bé, deia que tenia molt de fred i estava amb tos, s’hauria refredat per l’atracció d’aigua. Vam anar cap al cotxe per tornar a casa després d’aquest dia de bojos.







Quan vam arribar eren gairebé dos quarts de deu, per a sopar vam menjar llentilles, i estofat de gall d’indi, vam posar una estona el telenotícies i a dos quarts d'onze ja érem les quatre al llit clapant.







L'endemà, 26 de juliol vam tenir un dia tranquil, la Nina com cada matí va llevar-se a dos quarts de vuit i va marxar al treball, jo vaig preparar l’esmorzar per les noies una mica més tard, ja que suposava que es despertarien tard perquè estarien molt cansades. Vam passar el matí totes tres juntes i quan va arribar la Nina ens va dir que l'endemà aniríem a un teatre perquè havia aconseguit entrades per les 3, l’espectacle del rei lleó.