En Sunyer es va llevar com sempre. El cel estava nuvolat i semblava que hi hauria tempesta aquell dia, un mal presagi entre la seva família. Va arribar una carta a la seva llar, però no era una carta normal... Va obrir-la nerviosament, i va trobar una carta, però aquesta era d’un remitent que mai s’esperava. Era una carta reial? Què? Per què l’emperador Constantí voldria convocar a un ximple escuder com era en Sunyer? No importa, les preguntes es respondrien eventualment.
—Vull que matis a un traïdor. Per ser específic, aunatraïdora.— En Sunyer va quedar de pedra. No era de sorpresa ni de disgust, al contrari, havia estat esperant aquest moment. Finalment, després de tant temps, podrà embarcar-se en la seva primera missió tot plegat, i a més a més, encomanat pel monarca? No podia deixar passar l’oportunitat.
—No tan ràpid. Abans d'entregar les dades, deus conèixer al teu company. Arribes tard, Ferran.—La porta es va obrir lentament.
—Les meves més honorables disculpes,majestat, les millors armadures no són confeccionades ensegons, ha trigat un temps el teu millor ferrer,però el bo es fa esperar.- Va dir despreocupat per la seva tardançamentre entrava a la cambra.
— Moltes gràcies, majestat. — Va contestar en Ferran. — No és per faltar-vos el respecte, però quinaera la tasca encomanada?
— Observo que no hi ha manera de canviar-te, Ferran. — Va dir calmat l’emperador. — Com ja et vaig dir, us he encomanat matar la meva filla.
Què? Per què l’emperador, el més poderós de tots, era tan pacient i acceptant amb aquest paio irresponsable? No obstant això, el Sunyer havia d’acostumar-se al seu nou company i complir els desitjos d’en Constantí.
<div style=""text-align:" justify;"="">— És un plaer, Ferran. Espero poder treballar bé amb tu.
