Em dic Jack scott i porto més d'un any despertar-me cada dia al matí i preguntant-me què li va passar al meu millor amic aquella nit.

Jack Scott? -va dir la Policia

Em vaig aixecar nerviós de la cadira i vaig anar amb la policia fins a una sala mig estreta i amb molt poca il·luminació.



En aquella sala només hi havia una taula i dues cadires.



Jack, hem estat un any sencer intentant esbrinar el que va passar aquella nit, ha sigut una investigació llarga, però hem trobat una resposta al que li va passar al teu amic. - va dir la policia

En aquell moment em va començar a bategar molt de pressa el cor. Què és el que havia descobert la policia?



Fa un any, 18 de juny de 2024

Jack, Jack, Jack!!! - uns cops secs a la taula van ressonar per tota l’habitació- Jack t'estic parlant, que m'has escoltat? - Que pesat es posa a les 8 del matí.



No, m’ho pots repetir si us plau- Vaig deixar els meus intrusius pensaments a part.



Aquest cap de setmana tots els del nostre curs anem a casa de la Emily perquè ha volgut organitzar una festa per final de curs. Vindràs?

Suposo que sí - Vaig respondre

Súper, vinga, que la senyoreta Rottenmeier està esperant - va fer intentant imitar la seva veu.



Haydeen: DISSABTE, 5 HORES ABANS DE LA FESTA

Tia, tu creus que vindrà - els nerviosismes es van començar a apoderar de mi fent que em surtis de la línia mentre em posava el meu pintallavis vermell per ocasions especials.



No et compliquis, segur que vindrà, sap que et fa molta il·lusió, i són homes, són la criatura més simple del món, no s’ho perdrà - va intentar animar-me l’Emily.

Llavors em va vindre al cap l'última discussió que vaig tindre amb el Joan:

“No et vull veure mai més” - vaig cridar desesperada.



No em veuràs, no et preocupis. Estic fart del teu comportament infantil- va agafar la seva jaqueta i va sortir donant un cop de porta que vaig recordar durant setmana i mitja empenadint-me de la situació.



Em vaig passar plorant 4 hores seguides asseguda darrere de la porta de sortida.



Jack: DISSABTE, A LA FESTA

Va arribar dissabte a la nit i vaig arribar junt amb el Joan a la festa de l’Emily.



La casa estava al mig del bosc i des de fora se sentia la música.



La casa feia olor d'alcohol que flipes, hi havia moltes llums al voltant i un munt de gent. Ja es podia preveure com acabaria la nit.



Hola, Jack- Em va saludar la Haydeen, la parella del Joan.

Anava guapíssima, el seu vestit negre curt, la seva cua alta i els seus llavis vermells.



Hola- Vaig respondre una mica discret per la situació.



Vam estar una estona ballant, escoltant la música i parlant, però es notava que el Joan no estava molt còmode amb la situació.



Jack, vaig a buscar alguna cosa per veure, vols?

No - Li vaig respondre al Joan.



A mi no m’agraden molt les festes i menys les d'aquest tipus, però sabia que ell la necessitava.



Em començava a atabalar, així doncs vaig decidir anar a fora a prendre l’aire i desconnectar una mica d’aquella música a tot volum.



Vaig acostar-me a la cantonada més propera per poder respirar un aire bo.



Quan vaig sortir em vaig trobar a la Haydeen arraconada a la vora de la carretera plorant a mars.



Tot bé?- Li vaig preguntar per donar una mica de conversa - si és pel Joan no et preocupis, li passarà.



Que t’ha explicat exactament, perquè segur que s’ha volgut fer ell la víctima. -Va dir la Hydeen amb ràbia.



Només m’ha explicat que heu discutit, res més.



Jo t'explicaré el que ha passat de veritat, m’ha dit que vol trencar amb mi perquè segons ell tinc un comportament infantil, quan és ell el que té un mal comportament i és un immadur. - Va dir la Hydeen amb ràbia i tristesa.



Es notava que estava ferida, jo sabia que en Joan i la Haydeen portaven uns dies molt malament, però no sabia que estava tan malament la situació.



Em vaig apropar a ella per donar-li una abraçada.



Però de sobte van trucar al mòbil de la Haydeen.



Era l’Emily que l'estava buscant.



He de marxar Jack, però gràcies per escoltar-me. -Em va dir la Haydeen amb un somriure.



Em vaig quedar sol, llavors vaig decidir anar a buscar al Joan que devia estar a dins ballant amb la resta de gent.



Vaig començar a buscar al Joan, però no el trobava per cap part, vaig anar al lavabo, a la terrassa, a les habitacions però no estava.



Has vist al Joan- Li vaig preguntar a Steve.



No, no ho he vist en tota la nit- Va respondre.



Jack- L’inici de la desaparició d’en Joan

Els vaig preguntar a moltes més persones de la festa, amics del Joan, però ningú no sabia on estava, on estava, ON ESTAVA EL JOAN!!!

Em vaig començar a posar nerviós, vaig començar a trucar-li per telèfon, a enviar-li missatges…

Tothom de la festa va començar a marxar, però ningú havia vist al Joan, em vaig començar a espantar, on podia estar?

Al final va marxar tothom, i em vaig quedar a fora de la casa de l’Emily buscant al Joan, em vaig endinsar una mica al bosc i de sobte vaig trobar una cosa blanca a terra. ERA LA MOTXILLA DEL JOAN!!!

No m’ho podia creure, dos metres més endavant vaig trobar el mòbil del Joan trencat a terra, era impossible. Vaig començar a córrer per tot el bosc en cerca d'ell, però va ser inútil. On estava el Joan, que li havia passat?

Em costa admetre això, però el Joan havia desaparegut, enmig de la nit, i no hi havia rastre d’ell.