Encara recordava la primera vegada que havia anat al museu de mecànica aeronàutica amb la seva germana, era el seu aniversari i la seva mare les havia portat com a sorpresa. Van passar el matí veient totes les exposicions i descobriments al llarg de l’història, en sortir van anar a menjar un gelat, ara tirava la vista enrere i veia com havien canviat les coses, estava segrestada i tancada en una sala a les fosques amb en Daniel el noll amb què havia estat somiant des de fella tant de temps, qualsevol notaria la ironia de l'assumpte. Dons bé trobaria la manera de sortir sé, per més que sembles imposible, sempre hi havia alternativa. No estaven lligats, això ja els donaria una oportunitat, va observar l’espai amb atenció no era massa gran, prou per amagar quatre persones. Va començar a palpar les parets en cerca de la porta, la vista ja se li estava acostumant a la foscor, quan va trobar la porta estava tancada- Es pot saber que estas fent?- va preguntar en Daniel- Intento obrir la porta, no en tindràs unes ganzues veritat?-va dir ella molt irritada- No, pero no crec que ens facin falta-va dir ell de repent molt serios- S’apropa algú-El que els faltava per acabar d'arreglar la situació.

Va sonar com la clau girava i un home que mesuraria uns dos metres va entrar a la sala- Tu, aixeca- Va dir assenyalant-la això estava malament no havia aconseguit sortir a temps-El teu nom- Va preguntar mentre la senyalava-Àlex- Va dir ella amb un fil de veu- Acompanya'm- al veure que no es movia va afegir- Ara!- Ella va començar a avançar, darrera seu l'home va començar a tancar la porta, va sentir com en Daniel es queixava i intentava que no marxes, però el guàrdia li va llençar un cop de puny que el va deixar anonat, l'Àlex va pensar que hauria de tenir-ho en compte (aquells homes no tenien problema a fer-los mal sí els-hi donaven problemes). Va avançar per un passadís ben il·luminat l’home portava un tatuatge d’una serp gegant al coll, de sobte es van aturar, l’home va entrar per l'última porta del passadís, però no abans de llençar-li una mirada amenaçadora que deia (ni s’acudeixi escapar), no calia dir-ho no arribaria lluny. Va apropar l’orella per veure si sentia alguna cosa, una veu que no va reconèixer va començar parlant- Què?- Va preguntar- No res només pensava en què potser hauria d'haver sigut més discrets- Va dir l’home del tatuatge- La qüestió era que hi hagués tant d'embolic que no s'adonassin que havíem segrestat a Daniel i la seva acompanyant- va dir l’altre (interessant coneixien al Daniel, el volien a ell, es podia tenir pitjor sort?) Algú la va agafar de l’espatlla bruscament -No tan ensenyat que escoltar a amagades és de mala educació- es va girar de sobte i es va trobar a una dona alta vestida de manera elegant amb la mirada amenaçant, va obrir la porta sense deixar-la anar-Es pot saber com manteniu una conversa privada amb algú escoltant a l'altre Vanda es pot ser més inepte- estava clar qui era la superior, però ningun d'ells va respondre- Que voleu de nosaltres?- va preguntar temptejant fins a quin punt la respondrien- Tu ets un dany col·lateral, si no ens dones problemes, tornaràs a casa- Va respondre el home del tatuatge, la senyora la va escrutar amb una mirada crítica que la va fer apartar els ulls- Lla l'haveu interrogat?-va preguntar- No, no… just anà vam a començar- Va dir el guàrdia que tenia al costat.

-No ja t'he dit que no m'han fet mal, ara diguem per què ens han segrestat- no li venia de gust recordar les estranyes qüestions sobre el Daniel que havien tingut lloc a l’interrogatori- No ho sé va respondre ell exasperat- Et volen a tu per algun motiu, i tenint en compte que m'he vist arrossegada en l'assumpte vull saber per què- va dir ella, però la seva única resposta va ser- Ho sento molt, de veritat- molt bé va pensar tot molt més clar ara- La veritat, a qui volen és al meu tiet, visc amb ell des de fa molt segur que tu el coneixes com a Edgar Turner- En aquell moment els seus pensaments van començar a embolicar-se- Deixa de fer copets amb el peu- va afegir ell- sé que estas nerviosa, però no has de preocupar tot sortirà bé, de debò que sento que t’hagis vist involucrada- Edgar Turner, el millor mecànic aeronàutic que havia tingut la història, l’Àlex havia anat a alguna conferència seva, però era estrany tenint en compte que no li agradava gaire parlar en els grans esdeveniments- Però que guanyaran segrestant-te?- Va preguntar- La veritat no ho sé, però fa uns dies el meu tiet es queixava que hi havia hagut un problema amb els panells de control… Potser té una cosa a veure-va dir- Es van quedar en silenci una estona, però no era un silenci incòmode simplement pensaven en una sortida possible fins que- Ja ho tinc, sé com obrir la porta, tu immobilitzàs al (s'ha arribat al límit de suggeriments) i ens amaguem en una furgó- Va dir l’(s'ha arribat al límit de suggeriments) amb un to tan baix que el va sorprendre rebre l’(s'ha arribat al límit de suggeriments) del Daniel, ella va obrir la porta recordant com funcionaven els dobles panys, amb un clic més sorollós del que li hauria agradat va obrir la porta, per a sorpresa seva (s'ha arribat al límit de suggeriments) no un, sinó dos guàrdies molt més forts que ells dos junts i a sobre ja no tenien el factor sorpresa-(genial)-va pensar-però abans de (s'ha arribat al límit de suggeriments) inventar l'excusa més pobra del món el Daniel la va agafar i va tira ella cap al passadís- Cap a on!- va preguntar ella- No ho sé tu ets la que s’ha passejat per qui!- va afegir ell, sense (s'ha arribat al límit de suggeriments) gaire van córrer passadís amunt, la gimnàstica mai havia estat el seu fort, però tenint en compte el que estava en joc va seguir corrents. De sobte va notar un cop fort al costat va ser tan ràpid que ni tan sols estava segura de el que li havia passat fins que el seu cos va estar immobilitzat a la paret.

El últim que recordava era això, després un seguit de records borrosos el Daniel estava al seu costat semblava atordit-(ja som dos)-va pensar, la Sala era petita més que l’anterior la dona d'abans la que l’havia vist sentint d'amagat va començar parlant- Esteu en la nau AQW167 que ha estat programada per sortir cap a la central espacial més propera, i tu Daniel Turner ens diràs la clau d’entrada del software, per entrar al sistema i robar la informació que hi contenen. Sense dir res més van marxar tots.

El compte enrere era a menys de tres minuts.

I un sol segon podia ser la diferència entre la vida i la mort.

Des de la base de la plataforma, en Daniel va mirar l'estructura de la nau, alçada gairebé cinquanta metres per damunt del seu cap i estesa uns altres dos-cents a banda i banda del lloc on

es trobava.

Els motors s'encendrien quan faltessin dos minuts. Els injectors s'activarien quan en faltés un. Els propulsors dispararien l'enorme artefacte cap a l'espai a les zero hores soro minuts de l'enlairament. Tot el que hi hagués a la base de la plataforma de llançament es rostiria en un tancar i obrir d'ulls. Tot el que no es trobés dins de la carlinga principal o bé subjecte a aquesta es desprendria per la fricció. I al cap d'uns segons, quan la nau travessés el cel lunar, les condicions del viatge farien la resta. Els van pujar a la nau junt amb un equip de cinc persones, per molt que volgués estar aterrida per la mort imminent que sòbria al seu pas una part molt més gran estava intrigada i emocionada mai havia pensat que veuria la central. El tratge era pesat, però això no seria un problema d'aquí a poc. El compte enrere va començar, 10- que passa?-va preguntar ella al Daniel que estava molt pàl·lid 9- no puc deixar que ho sàpiguen la informació és tan secreta que només uns quants privilegiats la coneixen 8- suposo que estàs inclòs en aquest grup de privilegiats 7- el meu tiet no em guarda secrets i fins i tot jo no estic al corrent de tota la informació 6- no hi ha manera d’enviar un missatge?, potser quan estem alla… 5- Si tinguéssim la sort d'arribar a un comunicador dubto que estiguem a temps 4- però podria ser va dir ella- encara hi som a temps 3- Podria ser si guanyem una mica de temps- va dir el Daniel en to pensatiu 2- Bé guanyarem tot el temps que sigui possible, salvarem la informació, tornarem a casa- l'últim ho va dir més per ella que per ajudar al Daniel 1- Si tornarem a casa.



El viatge va ser de tres dies llargs i avorrits amb l'única companyia del Daniel a l'arribar els van baixar i portar a el que devia ser la central secundària van arribar i els van deixar a la diposit més gran que havia vist mai- Busca una espècie de telèfon fix per emergències- va dir el Daniel apresurant sé, girant pel primer passadís a la dreta el va trobar sense temps per titubejar va trucar al número- Hola! Si Us Plau, ajuda! En d’avisar al senyor Edgar Turner, intentant entrar en el sistema- Abans d'assegurar-se que l’havien sentit la van agafar i portar a una sala de control interior la van posar de genois mentre l’apuntaven al cap amb una pistola va mirar al Daniel tan espantada com se sentia mentre notava com el cor amenaçava de sortir-li del pit- Molt bé- va dir la senyora del tratge elegant- Tu deisi deixes, la informació o la seva vida.