Era el 5 d’abril, falten 5 dies per acabar la meva temporada aquí. Aquests dies han passat molt ràpid, encara que que qualsevol ho diria, ja que realment res ha estat com esperava. A l’arribar pensava que cuidar d’una nena hipocrita, mimada i malcriada no seria tan complicat, perquè creia que tenia un poder sobre ella, però m’ha deixat clar que no. Cada dia la convivència és més difícil, no fa cas a res, es queixa per tot, contesta malament, cada dia que passo amb ella em dona més motius per no tenir fills.



Són les 6:30 del matí, cada dia la mateixa hora i la mateixa rutina, això sí, cada dia em costa més començar un dia nou dins d’aquesta casa. Un cop m’aixeco em dutxo i m’arreglo mínimament per donar una bona imatge davant de l’escola tan elegant i prestigiosa, realment és molt cansant suportar les mirades de superioritat amb les que t’ataquen el grup de mares de l’aula que vesteixen amb unes sabates noves de 200 euros cada dia i que per a elles es inpensable portar una peça de roba inferior als 700 euros. A veure, que em desvio del tema. Segueixo explicant un matí dins d’aquí.



Quan acabo de dutxar-me baixo a la cuina i preparo el complet esmorzar de la nena, que menja més ella en una sola asseguda que jo en una setmana, després m’enfronto a la part més difícil del matí, que és despertar-la, realment és com viure una batalla campal, els crits es deuen sentir des de l’últim barri d’aquesta ciutat i finalment després que esmorzi el seu buffet la porto a l’escola amb el cotxe i torno a la mansió a fer les tasques.



Estava arreglant les coses i de cop me’n recordo de la misteriosa porta, de la qual no havia pensat més durant aquesta setmana… se que realment no ho hauria de fer, però vaja, que no passarà res. Però mai m’hauria arribat a imaginar què em trobaria darrere d’aquesta.



Vaig anar directe cap allà, però dissimuladament, ja que tenia la sensació d’estar observada, ho faig fer simulant que estava netejant al passadís on es trobava la porta, seguit vaig mirar al meu voltant per assegurar-me que no hi havia ningú, al comprovar-ho vaig obrir-a amb cautela.



A l’obrir-la pensava que estava somiant, realment allò era increïble “com tanta quantitat de diners podria cabre a una habitació tan petita”. Encara que estava tota plena també hi havia una petita taula amb una sèrie d’arxius. En aquell moment el meu impuls va ser entrar dins i llegir què posava en aquells papers que hi havia dins.



Al llegir-los no em podria creure que estava veient, em va impactar tant que el cap em donava voltes.



De sobte, escolto que aparca un cotxe dins del pàrquing de la mansió, no m’hauria imaginat que eren ells els que havien arribat en aquell moment vaig adonar-me que l’alarma havia gravat com estava dins l’habitació, per això em sentia observada, perquè relament m’estaven gravant.



Quan acabo amb els meus raonaments ja havien entrat dins la casa, al veure’ls vaig començar a cridar amb ira i impotència:

-Sou uns lladres! Com heu tingut la poca vergonya de tenir tot aquest luxe aprofitant-vos dels diners de la meva família i a més tenir la cara de contractar-me a mi! M’encarregaré de fer justícia i que us podriu a la presó!

Els senyors Winchester, es van quedar muts, no sabien què fer. En cap moment s'havien imaginat que aquesta veritat pogués sortir a la llum. I que a més, hagués sigut ella la que o havia descobert. Llavors, la Nina li va dir:

-Ho sento Mille, no era la nostre intenció, no ho vam fer per buscar-vos problemes, es que, nosaltres no teniem diners, i teniem a la Lindsay. No sabiem què podiem fer, llavors, vam conèixer a la Marivet, la teva àvia i va ser la nostre salvadora, ens va donar molts diners per la nena i ens vam fer molt propers a ella. Fins que voliem més i més i no només per la Lindsay, sinó també per a nosaltres. Aleshores, vam contractar a un detectiu amb els diner sobrants que ens quedaven i va descobrir que la teva àvia la van acusar de frau i li vam dir a la policía, llavors li van treure tot els diners que tenia i ens els van donar. Per això la vostra família s'ha quedat sense blanca.



Després d'aquesta revelació, la Mille es va quedar en estat deshockja que ha viscut una mentida. Se li va quedar un sentiment d'impotènca i de decepció.