Avui és el dia Millie, a partir d’avui ha d’anar tot perfecte. - va dir decidida davant del mirall.



La vida et canviarà a partir d’ara, t’hauràs d’adaptar a tot el que vingui, tant si t’agrada com si no, però sempre amb la teva millor versió. Al final valdrà la pena.

• Millie, és l’hora, has de marxar ja!- va dir la seva mare cridant des de la cuina.
  
  
  
  Ara baixo, m’estic acabant d’arreglar!- va dir des de la seva habitació.
  
  
  
  D’acord, però afanya’t que és el teu primer dia i més val que comencis bé.

Al cap de pocs minuts va baixar corrents a la cuina. Anava vestida amb uns texans blaus que tenia des dels quinze anys, però eren els seus preferits. Portava un jersei de ratlles blaves que li va regalar la seva àvia quan va fer els divuit anys i unes bones esportives perquè dins d’aquella mansió mai se sap el que pot passar.



S’havia maquillat una mica, volia dissimular les ulleres que tenia per no haver dormit la nit anterior per la intriga i nervis d’entrar a treballar dins d’aquella immensa casa, ja que no li feia més que rondar pel cap “Què hi ha darrere de la porta? Què amaga la família Winchester?”

• Doncs ja ha arribat l’hora mare- va dir sospirant.
  
  
  
  Millie, de debò, gràcies, realment sense tu no faríem res, ets el millor que ens podria haver donat aquesta vida.- va dir amb llàgrimes als ulls.
  
  
  
  Mare, sou el primer per mi, després de tot el que feu per a mi, us ho devia- va dir emotivament.- He de marxar ja, ens veiem en dues setmanes i sobretot us estimo molt.
  
  
  
  Nosaltres més a tu, cuida’t molt princesa- va dir molt emocionada.

Les dues es van fer una gran abraçada entre llàgrimes i finalment la Millie surt per la porta.





La Millie arriba a la mansió, entra per la daurada reixa i s’endinsa cap a dins. De cop es troba amb un enorme Land Rover aparcat al costat de la porta, que tenia la brillantor d’un diamant.



La va envair un sentiment d’inferioritat davant del que estaven veient els seus ulls.



Va intentar ignorar aquest sentiment i va baixar del cotxe per començar aquesta nova etapa. Nerviosa va dirigir-se cap a la porta i va trucar el timbre.



Va obrir la porta un home alt, d’uns trenta anys, pèl-roig i vestit amb roba esportiva.

• Bon dia, qui ets?- va preguntar l’home corpulent.
  
  
  
  Soc la Millie, la nova cangur, em va contractar la senyora Winchester- va dir segura.
  
  
  
  Ostres! Me n’havia oblidat. Benvinguda- va dir amablement.

A l’entrar, la Millie encara es va sorprendre més que l’última vegada, no es creia el luxe en el que viuria les pròximes dues setmanes.

• Senyoreta, la senyora Winchester està acabant de comprar els últims detalls per a la nostra escapada, en res tornarà, però mentrestant et presentaré a la Linsday, la meva filla, la nena que estarà a càrrec teu les pròximes setmanes.
  
  
  
  Linsday! Baixa a conèixer la teva cangur!- va dir cridant des de la saleta.
  
  
  
  Pare! Estic ocupada, ara no puc- va dir amb un to impertinent.
  
  
  
  M’és igual, sigues educada i baixa ara mateix- va dir començant-se a cabrejar.

La Linsday baixa amb resignació, arrossegant els peus per les escales. És una nena amb un caràcter desagradable, cosa que no es veu reflectida en com va vestida.

• Hola, Linsday! Com estàs?- va dir la Millie alegrament.
  
  
  
  Bé- va dir amb un to molt sec.
  
  
  
  Soc la Millie, la teva cangur. Estic encantada de conèixer-te. Segur que ho passarem genial aquestes dues setmanes.-va dir molt entusiasmada.

La Linsday la mira amb una cara d’indiferència i en aquell mateix instant entra la Nina per la porta.

• Hola, Millie! Quina il·lusió que ja estiguis aquí- va dir la Nina. Nosaltres hem de marxar ja. T’hem deixat a la taula del menjador una llista amb tot el que pot menjar i el que no, els seus horaris…
  
  Perfecte, no us preocupeu, està en bones mans- va dir somrient.

Els senyors Winchester assenten amb el cap somrient i criden la Linsday. Ella corre cap a ells i els abraça fortament, mentre s’abracen la Nina li xiuxiueja quelcom a l’orella a la filla.



A la Millie li va generar una intriga que en uns dies va poder esbrinar.