Daniel mirava la seva obra maestra, el seu invent, la nau que ningú entén com havia arribat a construirla, no perque no era científic ni mecanic, sinó per la tecnologia que portava dins, una tecnologia molt avançada, que tothom volia examinar, sobretot els tècnics i altres empreses. Daniel no ha deixat a ningú veure aquesta tecnologia i tothom volia ser el seu soci.
Al mateix temps en una altra part de les instal·lacions…
En Pol era una persona molt desesperant i que sempre té tot el que vol, si no arriba a què el Daniel li doni o expliqui la seva nova tecnologia, ho aconseguiran de mala manera i això és el que va passar. Per això en Pol estava a les instal·lacions d’en Daniel d'amagat. El pla que tenia al cap era agafar una mostra de la seva tecnologia i després posar un detonador a la nau de deu minuts i quan la nau estigui al cel lunar es destruirà, la nau estarà feta pols i en Daniel no podrà recuperar la seva tecnologia. Llavors és quan en Pol li diria que té la Seva tecnologia i com que en Daniel la voldrà, se la compara.
- Senyor, i si ens veuen, que fem
- La qüestió és que no ens vegin
El mecànic que havien portat va començar a fer el seu treball. Molt cautelosament va agafar la mostra de la nau i va posar el detonador agafat a cables per estar segur que es quedin allà, hi ha va encendre i a la pantalla del detonador va sortir (10:00) deu minuts en vermell. Des d’aquell moment, ja ningú podia parar el detonador, no hi havia temps, llavors va dir:
- Ja estic, ja ens en podem anar
- No tan ràpid, dona'm la mostra que has agafat - va dir ràpidament en Pol
- Però senyor, sortim i després te la dono
Els guàrdies d’en Pol van apuntar-li amb un ganivet i llavors el mecànic va allargar la mà i va donar al Pol la mostra.
- Molt bé, així es fa - va dir satisfet
En Pol es va girar va fer un senyal amb els dits als guàrdies i va començar a caminar.
Els dos guàrdies es van apropar al mecànic i li van matar.
- Mai confiïs d’un soci - va dir en Pol
I els guàrdies i en Pol se'n van anar per una comporta del lateral, l'única que no estava vigilada en aquell moment. Havien estudiat els torns de seguretat durant diverses setmanes i tenen exactament 50 segons abans que passi un altre cop algú per allà.
A la zona de la nau…
Els guàrdies estan de vigilància per tot arreu, hi ha mecànics caminant al voltant de la nau vigilant que tot estigui en ordre, fins que un guàrdia passa on han posat el detonador. Es para, veu una mica de reüll, es gira, veu el detonador activat, s’espanta i comença a córrer cridant.
- Senyor, SENYOR - va cridant pel passadís fins a arribar a la sala de control.
- Senyor, ho sento, no vull molestar-lo. Daniel, escolta'm.
- Un moment… ara estic amb tu - va dir en Daniel
- DANIEL, hi ha un detonador a la nau.
De cop i volta hi ha un silenci profund a tota la sala de control, tothom que estava parlant havien callat, i en Daniel s'havia girat, mirant al guàrdia amb una cara de por.
I llavors just en aquell moment entra per la porta el cap de seguretat.
- Què passa? Qui cridava?
(veu la cara d’en Daniel i s’espanta)
- Algú pot parlar?!
Llavors el guàrdia que ha vist el detonador diu:
- Era jo qui cridava i era perquè… (traga saliva per por del següent que dirà)
- Era perquè he vist un detonador a la nau.
- QUE!!! UN DETONADOR!!! - diu el cap de seguretat.
En Daniel reacciona i diu:
- D'acord, tranquils, que no s’estengui el pànic, aviseu a tothom. Que tanquin totes les sortides que hi hagi, que ningú surti de la instal·lació sense el meu permís, que els guàrdies verifiquen tota la instal·lació i que alguns es quedin al costat de la nau. Porteu dos mecànics i que treguin el detonador en tres minuts. En set minuts sortim. Hem de protegir la nau tot el que es pugui. Va, va, va!!!
Tothom va començar a moure's cap a algun lloc perquè tothom tenia una feina per fer en aquell moment.
Els guàrdies van fer el que Daniel va dir, i van arribar dos mecànics ràpidament a la nau per quitar el detonador.
- Hola, senyor, gràcies per donar-nos…
- Mira, no tinc ni la paciència ni el temps en parlar i crec que vostè tampoc perquè ara mateix té una feina per fer en tres minuts.
Els minuts passaven ràpids i els mecànics no arribaven a quitar el detonador perquè els havien agafat amb molts cables.
- Tres minuts per enlairar - es va sentir la veu des de l’altaveu
- No vull fer-vos pressió perquè no sembla que sigui fàcil, però queden tres minuts perquè aquesta nau enlairi.
- Senyor, ho sentim, però com dius no és gens fàcil de treure el detonador. Si ens dona més pressió, ho traurà tu.
- D'acord, ho sento. - i en Daniel se'n va anar.
- Dos minuts.
Al detonador marcava (05:00) cinc minuts per explotar i dos minuts per enlairar la nau.
- Ja estem quasi. - es va sentir.
Van dir que els hi faltava un cable per quitar el detonador justo quan es va sentir:
- Un minut.
|
