Des del dia del vaixell la Mar i jo ens hem unit molt, xerrant fins a altes hores mentre tots estan o de festa o jugant o fins i tot dormint.



Ens hem explicat coses que ningú més sap amb una confiança increïble, cosa que fa una setmana jo no tenia tan clar.



La Mar sempre s’ha portat millor amb en Marc, i jo sempre he sigut una mica més tímid, però quan agafo una mica de confiança tot canvia, i això és el que ha passat, els primers dies estava una mica més tallat, i ella tot el contrari cada dia anava agafant més confiança fins que jo em vaig sentir tan còmode que no callava, els pares quasi que no ens veien al Marc i a mi per casa, i moltes estones jo estava més amb la Mar que amb els nostres amics.



L'endemà els amics vam decidir fer una ruta per la muntanya i després acabar la ruta a la nostra platja de sempre.



Ens vam llevar a les 9:00 del matí, la ruta no seria molt llarga, una horeta i més tard a la platja, portava el meu banyador taronja fosforescent amb una samarreta blanca d’Armani, discreta.



Una vegada vam començar vam veure que la ruta era senzilla per això tots anàvem amb xancletes. Rient, fent bromes, gravant vídeos…

Ens vam acabar perdent una mica, no molt perquè en cinc minuts ja vam tornar al camí.

A l'arribar a la platja vam esmorzar tots un entrepà que va fer la mare d'en Pau.





-Hola, Gerard.



-Hey Mar com vas?

-Molt bé,vols anar a donar una volta?

-Sí, clar.



Amb les mans a la butxaca del banyador, una mica nerviós vam començar a caminar per la vora de l’aigua.



-Només volia dir-te que aquests dies estic molt a gust amb tu.



Em vaig posar una mica vermell.



-Jo també he estat molt a gust, t’he explicat coses que en Marc no sap.



-Si la veritat que hem agafat molta confiança i això m’agrada.



-Si la veritat que hauríem de parlar més.





I amb unes vistes increïbles de tota la cala mirant els dos cap a l'horitzó, ens vam girar a l’hora ens vam mirar cinc segons i la Mar em va fer un petó als llavis.



Un cop vam decidir baixar amb tots estàvem igual de bé, xerrant sobre qualsevol ximpleria. I una vegada a la cala amb tots, tots els amics vam anar corrents cap a l’aigua.



Des d'aquell dia la Mar i jo començarem a quedar sols a veure el capvespre, un dia li vaig portar un ram i un vestit que va dissenyar la meva mare, que li vaig demanar per regalar-li a una amiga. No els hi volíem dir res als amics perquè no hi hagi rotllos estranys.



Passem moltes estones junts anant a la seva piscina, a casa, a sopar tots sols, fins que va arribar el moment de presentar-la als pares.



A les 21:30 havia de venir a casa.



MAR

Vaig arribar a casa d’en Gerard a les 21:30, casa seva era enorme, tenia una porta de color gris fosc, i per darrere es podia veure una mica la seva enorme casa, era blanca amb la part inferior de cristalleres, tenia un jardí d'herba natural, amb una piscina rodona petita.



Després de tafanejar una mica casa seva, vaig decidir picar el timbre, estava una mica nerviosa, em vaig arreglar molt per causar bona impressió.



Em vaig allisar els cabells, i portava un tratge tipus dos peces, un pantaló de tela de tratge blau fosc i una blusa blanca que no tenia mànigues i arribava fins al coll, també em vaig posar un bossa de brillant blau i per últim de sabates eren unes sandàlies planes platejades.



Vaig decidir tocar el timbre, estava molt nerviosa, però havia d'entrar i no fer tard.



Ding-dong



Vaig esperar uns dos minuts i ningú obria, vaig tornar a picar i res, llavors vaig trucar al Gerard, sortia el contestador, li vaig trucar 3 vegades més i res.



Em vaig començar a preocupar i vaig trucar al Marc, tampoc contestava els hi vaig enviar missatges als dos i per fi en Marc em va contestar.



-Marc esteu bé?, estic fora i ningú m’obre.



-Marxa cap a casa Mar, perdona demà quan tot estigui tot més calmat t’ho explicaré, cuidat, un petó.



-Però Marc?



Ja havia penjat i em va deixar amb la paraula a la boca, que haurà passat?