—Hola, em dic Williie Howbers— vaig dir jo mentre estava mirant fixament la roba de la Nina. —Qui ets tu, el netejador? — Va dir la Nina Winchester, mentre mirava en Willie amb cara de mal grat. —Que vens a fer, a mirar-me com si fosse un diamant? —Deia la Nina Winchester amb un to vacil·lo—. Jo vaig assentir de forma incòmoda. La Nina em va dir— Segur? Això implica perfecció, has de ser una persona molt callada —. I jo vaig dir — Per què tan callat? M'estàs ocultant alguna cosa?— Vaig murmurejar. Aleshores la Nina Winchester em va portar fins al seu despatx per ensenyar-me un llibre anomenat “Winchester secrets”, un llibre sospitós i molt antic. Jo estava una mica nerviosa, però una miqueta més nerviosa, ja, no m’enganyo, estava tan nerviosa que els meus ossos tremolaven. Abans que ella obre el llibre em va dir— Això és informació confidencial de la família Winchester, si us plau, no diguis a ningú aquesta informació, ni a les persones que més confiïs — Va dir de manera i freda i enfadada. — I per què? — Vaig dir amb cara de desesperació. Al moment, la senyora Nina va canviar la cara de preocupació a una cara de por intensa. — En aquest llibre porten tots els casos de corrupció salarial en aquests últims anys — Va dir la Nina Winchester. Jo amb confusió total el vaig dir que si m deixava veure el llibre, però ella em va amenaçar de fer-me fora del “Winchester Palace”, aleshores jo vaig tirar-li l'antiga — Si em fas fora, puc acabar amb tota la teva família — li vaig dir amb una veu tranquil·la. — D'acord, pots mirar-lo, però no t’atreveixes a entrar a la pàgina 56 —. Sabeu que vaig fer entrar a la pàgina que m’ha dit que no anuresi. M'agrada molt la curiositat, però, aquesta vegada no era tan bona la curiositat.



En aquella pàgina parlava d'una Senyora Anomenada “Stefany Craig”, em sona familiar, però no sé en qui estan aquest llibre. Em vaig girar i li vaig dir — Fem un pacte! Jo no diré res del que he vist, a canvi que em donis un treball estable en aquest lloc —. Ella volia dir que no, però li vaig llençar una mirada que li vaig fer canviar d’opinió. Aquí en la família "Howbers" tot el que volem ho aconseguim. Al final vam acordar per un treball estable, però encara tinc curiositat per descobrir sobre aquell llibre.



1



Ja me'n vaig anar cap a l'estació de busos i estava sobrepassant molt al respecte, què li fa tant de por desvelar-ho?, que té més aquell llibre?, qui és la “Stefany Craig”? De sobte el megàfon de l'estació d'autobusos va començar a dir — “Andana 2, Autobús destinació “Luton City” —. Jo ràpidament vaig sortir corrent cap a l’Andana per no perdre l'autobús. Endevineu que, vaig arribar a casa meva, tenia unes ganes té tombar-me a la cama pel cansament i l'estrès que tenia. Entre l’arrogància de la Nina Winchester i l'autobús que estava ple de gent, que literalment, quasi es trenquen les portes de tanta pressió que hi havia a dintre, en fi, vaig a dormir que tinc un treball nou, no puc esperar més per dir-lo als meus pares.



Però encara tinc la intriga de mirar tot aquell llibre complet, si no fos que la senyora Nina Winchester m’hagi dit això estaria sense treball, sabia que la meva intel·ligència i la meva curiositat serviria d’alguna cosa.



Més o menys avui podré dormir bé, això crec.



“Beep, Beep”