Capitol 1

Si hi havia al món una cosa que en Toni odiava profundament era aquesta mena de presó infernal a la qual els humans amb feina fixa se senten abocats, com a mínim un cop l’any. Aquesta era la seva veritable creu, imponderable sense solució. El mes de vacances era, per a ell, una tortura de dimensions secretes i cruels.



Sempre que surto del cole totom em mira raro, i sempre em questino amb els meus amics perque la gent ens mira extrany, estem a mitjans de juliol i encara no ho entenc.



Avui he quedat amb els meus amics per anar al centre comercial i brerenar algo. En Toni quan va aribar el centre coemrcial i es va saludar els amb els seus amics al arribar a la cafeteria van demanar 3 entrepans 3 aigües i li vaig dir a la dependenta un per mi, un altre pel meu amic Frederic i l’altre per en Maurici, la dependenta els va mirar una mica rar, cuan ens vam sentar a la taula, a la taula del costat es situaba un grupet de nois de la clase,uns dels nois de la taula es va apropar i els va dir:un altre cop tu? ves te'n a fer el tonto a un altre lloc tros d’ase!

En Pablo li diu al Toni: perquè no et defensas?dons perquè no val la pena Pablo es perdre el temps-va respondre.



Al dia següent quan la meva mare em va despertar em vaig quedar rumiant el que va passar a la cafeteria, de sobte el meu pare em va cridar per baixar a esmorzar, quan estava esmorzant li vaig de donar la meitat de la torrada al meu gos Haku, de fet encara no hos he explicat la seva història:

Un dia mentres la meva mare tornava de treballar va atropellar a en Haku com li va fer molta pena el va portar a un veterinari per veure si estava bé, les notícies no van ser bones van haver d’anputa una cama, la mara sentinsa malament per haver-lo atropellat el va portar a casa. Per la tarda vaig passar forsa temps davant de l'ordinador mirant vídeos i investigant sobre el succés de la cafeteria.



Al dia següent vaig anar a un parc d’atraccions amb els amics ens vam muntar a moltes atraccions i en una d’elles que es deia gratacels es la tipica atracció que hi és a tot arreu que puja i baixa molt ràpid, quan ens vam muntar en Frederic no es va ficar el cinturó de seguretat i va sortir volant quan vam baixar de l'atracció vaig córrer cap a ell i baix començar a cridar: truqueu a una ambulancia, l'únic que recordo després es aparèixer a l’hospital en una camilla i no veure els meus amics pero al perpallejar ven tornar a aparèixer al davant meu en aquell moment no li vaig donar importància i vaig preguntar: com pot ser que no tinguis ninguna ferida Frederic si vas sortir volant?

Ell va respondre- però que dius si t’as desmaiat al baixar de l'atracció babau!

Estabem molt preocupats-va dir en Pablo.



Al sortir de l'hospital després de que em donessin d'alta, al arribar a casa els meus pares em van rebre molt preocupats i no vaig tardar en anar me'n a dormir sense sopar un plat d'arròs xinès amb cranc que tan m’agrada ni jugar el joc de taula que sempre juguem junts, perquè havia acabat agafant un 39 i mig de febre.