CAPÍTOL 3

El meu cor es va accelerar, perquè encara que no tenia res a ocultar, la situació era una mica incòmoda. No obstant això, Sara es va mostrar tranquil·la i em va explicar que el seu pare era un gran aficionat al tennis i que per això solia acudir al club. Em va presentar al seu pare i vam poder xarrar una mica sobre l'esport i sobre com portàvem les nostres vides.



La veritat és que va ser una trobada agradable i el seu pare es va mostrar molt simpàtic amb mi. Després de les classes, Sara i jo ens quedem una estona més en el club per a jugar una mica i després vam anar a prendre una mica junts.



Aqueixa nit, quan vaig arribar a casa, la meua mare em va preguntar com havia anat tot i li vaig contar que havia conegut al pare de Sara en el club. Ella es va mostrar una mica sorpresa, però em va dir que no el sorprenia que la família de Sara fora tan agradable com ella.



Els dies següents, vaig continuar veient-me amb Sara i la nostra relació va anar creixent. Vam poder conéixer-nos millor i descobrim moltes coses que teníem en comú. Em sentia molt feliç i agraït per tindre-la al meu costat.



Un dia, mentre estàvem passejant per la ciutat, Sara em va parlar dels seus plans de futur i em va contar que volia estudiar arquitectura a París. Jo em vaig alegrar molt per ella, però al mateix temps vaig sentir una mica de tristesa perquè això significaria que hauríem de separar-nos quan arribara el moment.



Malgrat això, decidim seguir avant amb la nostra relació i gaudir el temps que teníem junts. Ens vam anar coneixent cada vegada més i el nostre amor va anar creixent dia a dia.



Van passar els mesos i va arribar el moment en què Sara havia d'anar-se a estudiar a Roma. Em va costar molt acomiadar-me d'ella, però sabia que era el millor per al seu futur i per a la nostra relació. Ens vam prometre mantindre'ns en contacte i veure'ns sempre que fora possible.



I així va ser. Durant els següents anys, vam mantindre una relació a distància, parlant per telèfon, escrivint-nos cartes i veient-nos cada vegada que podíem. Va ser una època difícil, però també molt bonica, perquè el nostre amor es va mantindre ferm i continuem donant-nos suport mútuament en tot moment.



Finalment, quan Sara va acabar els seus estudis, va tornar a casa i vam poder estar junts de nou. Ens casem poc després i hui dia continuem junts, feliços i enamorats. A vegades pense en aquell primer bes en el metre i en com va canviar la meua vida per sempre. I em sent molt agraït per haver trobat a la dona dels meus somnis

I per haver viscut aquesta bella història d'amor al costat d'ella. Vaig aprendre que l'amor vertader no coneix davanteres ni distàncies, i que quan dues persones es volen de veritat, són capaces de superar qualsevol obstacle.



A més, Sara em va ensenyar que és important tindre metes i somnis en la vida, i lluitar per ells amb passió i determinació. I així ho hem fet junts, donant-nos suport mútuament en les nostres carreres i projectes personals.



Ara, després de molts anys junts, mire cap endarrere i veig que aquell primer bes en el metre va ser només el començament d'una gran aventura. Una aventura que ha sigut plena d'alts i baixos, però que ha valgut la pena cada segon.



I sé que el nostre amor continuarà creixent i enfortint-se durant els pròxims anys, perquè tenim una connexió única i especial que ens uneix per sempre. Junts, continuarem caminant per la vida, enfrontant els desafiaments i gaudint dels moments feliços. Perquè, al final del dia, la qual cosa realment importa és l'amor que compartim.