Poc rato després de que entres, veig que em veu, es queda mirant-me i veig una expressió en la seva cara com si ja m’hagues reconegut. Comença a venir cap a mi, sento que se m'accelera els bategs del cor, al arribar em diu que m’ha reconegut per lo que va passar al tren. Em pregunta si al final vaig arribar al treball, li responc que si, que si vaig arribar bé de temps. Ella em diu que se li ha trencat el movil de tanta pressa que portava se li va caure per les vies, que avui aniria a comprar-se un de nou, clar per això no m’ha respost desde que li vaig escriure, vaig pensar.



Li pregunto si aquesta tarda fa algo, em diu que no, i li dic si vol anar a prendre algo a algun bar per aquí, així que després d’estar parlant quedem a les cinc i quart al bar La Tasca. Estic anant a casa bastant content ja que després de tantes hores pensant que no em faria cas, al final hem quedat i tot, cosa que no m’esperava gens. Ja estic sortint de la dutxa, son tres quarts de cinc, vaig just, he de pensar que em posaré de roba, si vaig arreglat sembla que estigui insinuant una cita, pero tampoc vull anar amb xandall, pensaria que sóc un deixat. Ja se que ficar me, per la part d’adalt agafare un polo blanc, de pantalons em posare uns texans negres amb alguns estampats blancs que tenen per sobre, i per últim de sabates escollire unes senzilles que siguin blanques.



Estic arribant al bar, son les cinc i deu, bueno porto deu minuts en la porta esperant a que arribi, així que entrare a sentarme en alguna taula a veure si arriba ya. Son les dos quarts de sis, potser a tingut un imprevist i en poc arribarà. Ja seran les sis, estic començant a pensar que al final no vindrà i que només m'havia dit que si perquè no em volia dir que no en el gimnàs, bueno pues m'aniré ja del bar, m’he cansat d’esperar a algú que no vindrà. Mentres tornava a casa em sentia tonto, per pensar que aquella noia vindria a prendre algo amb mi. Estic a casa, em posaré a veure la televisió. Segueixo pensant perquè no hauria vingut, tot i que havíem quedat i tot, encara no sabia el seu nom, no vaig pensar en preguntar li per alguna estranya raó. Així que he pensat en buscar totes les agències de modelatge de Paris fins trobar la.

Obro sessió en el meu portàtil, i començo a indagar tot internet, hauré vist ja unes cinc pàgines d'agències i res, sembla que serà difícil de trobar. Després d’estar pensant que podria fer per trobar la vaig enrecordar me del número de teléfon, pero res al final no a sortit res. Ja paso de intentar res amb aquella desgraciada, me'n vaig a dormir que ja estic cansat.

M’acabo d’aixecar, no tinc ganes de fer res, desde que va passar lo de ahir em va deixar aixafat, pero igualment he d’anar al treball. Estic arribant al metro, mentres m'assec al banc de sempre, el metro arriba en 5 minuts, mirant cap al fons vaig veure una noia d’esquenes que es semblava a ella, i quan es va girar vaig veure que era ella, pero vaig pasar d’anar cap a ella, no vull saber res, apart ja està arribant el metro així que me'n vaig, no arribaré tard per només tornar a parlar amb ella després del que em va fer. Estic arribant a la feina i m’arrepenteixo de no haver anat a preguntar li perquè no va vindre al final, pero bueno ja a passat aquell moment, no em ficare a apenedirme per algo que ja a passat. Estic arribant a casa, no he de fer res avui així que veure alguna pelicula de netflix, encara estic decepcionat i no se que fer per treuremela del cap a la noia, així que aniré al psicòleg com a ultima opció si això no se'm passa del cap.