De totes maneres, aquí nomes estaria un temps relativament curt segons els superiors, fins que em consideressin preparada per sortir a l’exterior, amb els humans, que somien com jo...
«Merda.»
Ja hi tornem a ser, he de deixar estar aquestes tonteries i intentar dormir.
***
Ens aixequem tots a l'uníson, just a les 6 per començar a preparar-nos. Una estona més tard, em poso l’uniforme d’avui i surto de la meva habitació.
— Bon dia 18. — em saluda l'androide 19 que surt del compartiment corresponent al seu número i és dirigeix atrafegadament al gimnàs.
— Bon dia 19. — contesto, malgrat que ja esta massa lluny per sentir-me.
A mi el divendres no em toca gimnàs fins més tard, el creador ha començat a implantar horaris per tal que ens adaptem encara més a la vida humana, fora d’aquí tots tindrem el nostre, a la universitat, la feina, la secundaria... Aquí ens organitzem en grups d’edat: infants, adolescents, joves i adults, cadascun d’aquests té un sèrie de nombres, jo soc el número 18 de la seqüencia dels joves. Ens han explicat que a part d’aquets grups a l’exterior n’hi han uns anomenats “bebès”, és estrany perquè no poden ni caminar, ni llegir, ni escriure, en canvi, nosaltres ja estem dissenyats amb aquestes habilitats. També diuen que hi ha els “avis”, hem vist algunes fotografies i no es que tinguin un aspecte gaire... favorable per dir-ho d’alguna manera, tenen arrugues a la cara i els cabells grisos, tot i que hem vist que algunes avies es pinten els cabells de colors massa vius pel meu gust: lila, blau, vermell... Tot això ens ho ensenyen a la classe de societats humanes, per saber el que ens espera fora,la qual comença en 3 minuts 54 segons 368 mili segons, així que serà millor que m’afanyi.
***
Desprès d’un llarg dia retenint informació de tota mena, arriba el capvespre i tots passem per la planta de medicina on ens fan una analítica, abans del que per molts dels meus companys és el millor dia de la setmana, no pas per mi. Cada diumengeal capvespre ens reunim tots a la sala comuna, on d’un en un som cridats pel superior, després de deliberar, en el millor dels casos, se’t assigna una vida humana i d’aquesta manera passes de ser un numero a ser algú amb nom i cognom propis, però si no consideren que estiguis llest, et quedes una setmana més (o les que calguin) adquirint coneixements i habilitats, sense poder sortir a l’exterior. La metgessa m’informa que tot està correcte i que ja puc anar cap a la sala comuna .
Una setmana més la majoria dels androides son enviats a l’exterior, entre els quals n’hi han que porten nomes 2 setmanes vivint mentre jo porto moltes més setmanes aquí tancada i mai aconsegueixo que em donin el vistiplau, així que començo a sospitar que saben que alguna cosa no va bé amb mi.
De camí a les habitacions la mateixa metgessa que m’ha fet l’analítica m’aparta del grup i em porta alque sembla un atzucac. S’acosta un dit a la boca per demanar silenci, m’agafa de la ma amb un moviment brusc i em dona un sobre on a la part de davant posa: “obre’l en algun lloc on estiguis tu sola, que ningú et vegi”, m'envaeix la pori m’allunyo d’ella, camino ràpidamentcap a l’habitació per poder llegir la carta. Un cop a dins tanco la porta, m’estiro al llit fred i arrugat i em tapo sencera amb la manta del mateix color que la resta de l’habitació, argent. Amb els nervis a flor de pell obro el sobre i distingeixo un paper amb un munt de caràcters, el missatge es el següent:
Hola 18,
Imagino que estaràs impacient per llegir la carta peròabans vull demanar-te que la llegeixis sencera, tot el pla està dissenyat meticulosament, no cal entrar en pànic.
Segons el decret 29 de constitució de la SSAB (Societat Secreta d’Androides de Barcelona) “Cadascun dels androideshan de dur un xip amb el qual es pugui saber tot sobre aquest: localització, pensaments...” . La qüestió aquí, ésque fa unes hores quan t’he fet la revisió,el teu xip m’ha donat tota la informació que ha retingut aquesta setmana i he descobert que degut a la teva habilitat de somiar,ets el que consideren un androide defectuós. Si això segueix així cada setmana seguiràs sense passar la prova i arribarà un punt on la gent començarà a sospitar més del que ja sospita i siel superiors'assabentés hi haurien conseqüències terribles, però jo no t’escric aquesta nota per parlar-te del impacte negatiu, vinc per donar-te una solució.
Ja portes més temps del normal entrenant, el dilluns ens reunim per gestionar les sortides i per fer els nous horaris dels que us quedeu, per evitar problemes, hauries de marxar aquesta mateixa nit.
Estigues tranquil·la, a les 22h ves a la porta 34 que està al costat del gimnàs i instrueix el codi 843578FPA, la porta dona accés directe a l’exterior i no està vigilada, si us plau, fes-me cas!
Intentaré posar-me en contacte amb tu, busca a Felix Stafford que t’ajudarà a treure’t el chip. Bona sort!