F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

El retorn. (acrumols)
INS Cendrassos (Figueres)
Inici: La cosina gran (Laura Gost )

El retorn de la Tina va sacsejar la tranquil·litat del nostre petit poble amb la mateixa intensitat torbadora que la seva desaparició havia provocat dos anys enrere. La invitació a les seves noces que alguns antics veïns i familiars havíem rebut feia tan sols un parell de dies no va fer altra cosa que incrementar les expectatives i la sorpresa que ens produïa aquella inesperada reaparició.




Capítol 1:  Què va passar?

Tots ens preguntàvem què va passar durant tot aquest temps, quin era el motiu que havia provocat la desaparició de la Tina. El més estrany de tot plegat era que no hi havia ningú que s’interessés, menys en Pau, que era un amic molt proper a ella. Des de petits estaven junts a l’escola bressol, són inseparables. Realment ell sempre ha estat enamorat d’ella, és aquest el motiu per el cual es preocupa tant de la seva desaparició, sigui com sigui ha d’esbrinar el motiu, ja que es veu amb l’obligació de protegir-la en tot moment.



Un dia va quedar amb ella, per parlar i que li expliques tot el que havia fet durant aquell temps. Ell tenia masses preguntes, però la Tina es quedava callada sempre que en Pau li treia el tema, ja que ningú més s’atrevia a preguntar-li.

La Gina, la seva germana, era una de les persones més properes a ella, eren com carn i ungla, però va morir abans que la Tina marxés. Tothom sospitava que era la raó de que marxés.



Però per què va tornar?

Des que la Tina ha tornat, tothom està més nerviós, però hi ha menys moviment al poble en què viuen. La seva família explica a tothom que pregunta per la Tina, com es troba, i els pares l’únic que saben respondre és que es troba bé, encara que saben molt més.



El pare de la Tina, l’escolta a les nits parlar, encara que no entén del tot el que diu, escolta cada nit les mateixes paraules: Egipte, nens en perill i Gina. Els pares li expliquen a en Pau, les paraules, per preguntar-li si ell sap alguna cosa, ja que es passaven tot el dia junts.



Ell explica que l’últim dia la Tina li va preguntar si volia anar amb ella a Egipte, pero es pensava que tot era en un futur, no havia pensat que sigués al dia següent. Per a ell, va ser molt inesperat i que tardés dos anys en tornar encara més, però va decidir no explicar res a ningú, ja que sentia que donar-li espai era millor per a ella.



Ningú no sabia què havia anat a fer allà, però amb les paraules que explicava el pare, els va ajudar a tenir una possible resposta a la pregunta que tothom es feia.



La gent més propera a ella ara sap més del tema, pero la raó d'anar-hi quina va ser? Han relacionat les paraules que diu a la nit dormida la Tina, i creuen que va anar a ajudar als nens de l’egipte que estan en perill, però encara no saben perque va anar-hi en aquell moment i no abans o després.



En Pau va preguntar a la Tina que perquè a Egipte en aquell moment, i no a Nigeria o a qualsevol altre país. Ella es va estranyar, es preguntava que com sabien que va anar a Egipte, i ell va explicar-li tota la situació.



A la Tina no li va fer gràcia que ho sapiguessin, així que es va aïllar a la seva habitació uns quants dies sense parlar amb ningú, ja que no volia parlar del tema. En Pau la trucava o anava a casa seva a preguntar com estava, tocava constantment la seva porta, però ella de moment no contestava, sempre donava alguna excusa.



En Pau vivia al mateix carrer que la Tina, de fet, just davant, des de la seva habitació podia veure perfectament la finestra de la Tina. Aquell mateix vespre, una nit fosca sense lluna, que l’únic que es podia veure des de la seva finestra era un petit fanal. No es podia dormir i encara i així contemplava en carrer fosc i solitari, de sobte va veure una ombra amb una caputxa, i es va preguntar “On va la Tina a aquestes hores de la nit?”. Sense pensar-s’ho i un moment, va agafar la jaquet i la va seguir, de lluny, perquè ella no s’adonés de que la seguien.



Van caminar molta estona, sempre cap a la mateixa direcció de camí al cementiri, per el camí, la Tina va parar i va arrencar quatre flors del jardí de la señora Montserrat —quina enrabiada agafarà la senyora demà al matí quan ho vegi, tots ja coneixem com és—, al final del carrer es veien les llums de l’entrada del cementiri, no em feia cap gràcia la decisió que portava…
 
acrumols | Inici: La cosina gran
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]