F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
TREBALLS PUBLICATS

El somni (MS_ficció)
INS Bisbe Sivilla (Calella)
Inici: Ciutats de Fum (Joana Marcús)
L’androide que no podia dormir

Feia dies que es repetia exactament el mateix somni. O potser mesos. Era difícil saber-ho amb exactitud.

Aquí el temps passava tan a poc a poc que en perdies la noció. I ella ni tan sols recordava haver somiat res de diferent en la vida.

No sabia si era del tot normal que en un mateix somni es repetís un cop i un altre, però no s’atrevia a demanar-ho ningú. Al capdavall, ella no hauria de tenir la funció de somiar. Era una androide i se suposava que els androides no pensaven per ells mateixos, no tenien imaginació. Els somnis formaven part de la imaginació.

De vegades, es preguntava si els altres androides somiaven, com ella, o pensaven tant en..., bé, en tot. No els ho preguntaria mai per por, però volia pensar que sí que ho feien.


Capítol 1:  El somni i el viatge

No podia evitar sentir-se atrapada en un bucle interminable d'un mateix somni. Era un somni fosc i aterridor, on ella estava caminant per un passadís estret i fosc, amb parets de metall. No podia veure el final del passadís, però sabia que estava avançant cap a alguna cosa. Era com si l'estigués guiant una força invisible.

Cada dia el seu rendiment en la fàbrica baixava per culpa del somni. Cada dia que passava cada vegada pensava més en el seu somni. Ella intentava ignorar-lo, però era cada cop més difícil fer-ho a mesura que es tornava més freqüent. Va començar a preocupar-se per la seva salut mental, preguntant-se si hi havia alguna cosa dolenta amb ella. Però no podia parlar amb ningú sobre això, no volia que els humans descobrissin la seva capacitat per somiar i la consideressin defectuosa.

No va poder més, perquè el somni era tan freqüent que desperta també somiava. Per tant, va decidir investigar pel seu compte per poder trobar alguna resposta sobre aquest problema.

Va començar buscant respostes als registres del sistema de la biblioteca de dades de la fàbrica on va ser fabricada.

Durant la seva investigació va conèixer un petit grup d'androides que també havien experimentat somnis recurrents. El grup estava format per Adí, ella, Aiden, Val i Adell. Des d'aquell dia van començar a investigar junts sobre la causa dels seus somnis i el seu significat.

Durant setmanes d'investigació van poder crear un plànol d'una màquina que pot registrar un somni i donar el seu significat. Però hi havia un petit problema: No tenien el material necessari i l'energia necessària per poder construir la màquina i ferla funcionar. Però tenien una solució i era perillosa. Senzillament, era que el grup es podria colar en el laboratori del president i utilitzar tot el material i energia que hi ha per poder construir la màquina i fer-la funcionar. El problema era que els humans els podrien enxampar dintre del laboratori i els desconnectarien per sempre.

Però, abans de tot el grup ha de saber on es localitza el laboratori, ja que no tenen ni idea. Amb l'ajuda dels registres del sistema de la biblioteca de dades de la fàbrica van poder trobar la localització del laboratori.

Finalment, tots quatre van decidir arriscar-se a entrar en el laboratori perquè no podien passar més dies sense saber els significats dels seus somnis i perquè somiaven si eren androides.

L'endemà, van traçar un pla per poder colar-se en laboratori a la nit sense ser enxampats. Quan el van tenir finalitzat el pla el van posar a la pràctica. Tot va anar bé fins que van colar-se en el laboratori perquè no sabien a quina sala havien d'anar per poder construir la màquina.

Van tardar una miqueta a buscar la sala adequada, però la van trobar.

Durant tota la nit van poder construir la màquina. El funcionament d'aquesta invenció dels quatre membres del grup consistia en un casc on un androide ha de dormir amb el casc posat en el cap perquè la màquina processes el somni i els doni el significat. Per tant, els quatres androides es van posar a dormir per somiar perquè la màquina pugui registrar tota la informació necessària i fer el seu treball.

Quan la màquina va acabar, tots quatre van agafar les dades per poder llegir-lo. Però en el moment que van començar a llegir van entrar uns guàrdies per detenir-los. Els havien enxampat.

Els quatres van sortint corrent amb les dades en les mans. Junts van córrer pràcticament tot el laboratori fins que van arribar en una sala on hi havia un vehicle del temps. Els quatres van pujar en el vehicle sense pensar-ho dues vegades i van posar una data aleatòria per poder escapar en el temps sense ser enxampats. Quan els guàrdies van arribar a la sala, Adí, Aidan, Ael i Adel havien escapat en el temps amb les dades.

 
MS_ficció | Inici: Ciutats de Fum
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:

[Web creada per Duma Interactiva]