T’he avisat i ara ja no pots tornar enrere o sinó…
Començaré explicant-vos a una història de moltes, una història com qualsevol altre.
Un grup d’amics de divuit anys, en Pol, en Nil, el Marc, el Joan i l’Emma, van quedar al lloc de sempre, la casa abandonada de Hallrow, era el seu lloc des de que ho van descobrir quan tan sols tenien deu anys.
Els primers que van arribar a la casa abandonada van ser l’Emma i en Pol.
- Que maca estàs avui Emma - va dir en forma de salutació en Pol.
- Només avui? - va dir l’Emma amb un to sarcàstic.
- És broma tonteta, sempre estàs preciosa - va dir ell amb un gran somriure.
Van començar a riure tots dos i van xerrar una estona fins que van arribar els altres.
Estaven explicant-se entre tots coses de l'institut quan al Joan li va arribar una notificació d’Instagram. No volia quedar-se amb la curiositat molta estona així que va obrir la, resulta que era un vídeo que es tractava d’un concurs d’actes heroics. El sorprenent d’això, era el premi, milers i milers de dòlars, es basava a conscienciar al món que tothom pot fer alguna cosa bona pel planeta, això li diuen un acte heroic i el recompensarien amb diners perquè ho fes més gent. S’anunciaven els guanyadors del concurs el 18 d’abril, aquell dia les persones que havien participat havien d’anar amb el seu acte heroic al centre de Hallrow i escollirien entre la multitud un guanyador.
- Ostres! Hi participem? - va dir en Joan.
- Que dius tu ara! - va dir entre riures l’Emma .
- Que coi vols que fem que sigui un acte heroic? - va preguntar en Pol.
- Jo havia pensat que… - en Marc va intentar proposar la seva idea, però en Nil el va interrompre.
- Jo tinc una idea! - va exclamar en Nil.
En Nil va suggerir que podien pensar a ajudar al medi ambient amb la casa abandonada, podem renovar-la totalment, és a dir, netejar-la a fons i a l’acabar donar-li un bon ús fent un jardí ple d’arbres i flors on es vegi tot ple de naturalesa. Era bona idea i tots es van emocionar, ja que els hi agradava el tema, tots menys al Marc.
- A mi m'és igual. Feu el que vulgueu. - va dir de forma ignorant i va marxar.
Una cosa que heu de saber és que tots són amics, però sempre el Marc es queda apartat del grup, com si el fessin fora, a vegades no s'adonen, però el tracten de forma ignorant, com si a ningú li importes el Marc. Això fa enfadar al Pol, sempre que surt el tema ell dóna la cara pel seu amic.
- Com li feu això al Marc, no veieu que ho passa malament? Que intenta encaixar en un grup en el qual se suposa que ja forma part? No veieu que no se sent integrat? Per què sou tan inútils com amics? No sabeu el que feu amb les vostres accions? No us mereixeu tenir lo com amic.
De vegades en Pol s’emprenya tant que diu coses de ben fortes i cruels. Sempre m’havia preguntat per què el defenia tant.
|