F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'art de la partera (marinamillanxixona)
IES DE XIXONA (Xixona)
Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana (Anònim)

A Hongria hi havia un rei que es va casar amb la dona més bella del món. Per la seva bellesa, honestedat i bondat, la va estimar més que cap altra cosa. El rei i la muller només van tenir una filla, que era la criatura més bonica que havia existit mai. El rei l’estimava per damunt de tot.

Quan va morir la reina, es va fer un gran dol per tot el regne. Va passar molt de temps, i els barons i comtes van decidir parlar amb el rei perquè es tornés a casar, de manera que el regne no acabés en mans forasteres per falta d’un monarca. Aleshores van anar-lo a trobar i li van dir:




Capítol 1:  Cançó pòstuma d'una reina sense nom



No vaig poder acabar de contar-li aquell conte que havia trobat en el recull de contes que li van regalar pel seu aniversari i que descansava sobre un prestatge de la seua habitació tan menuda com ella perquè em va interrompre de seguida:

-Mama, una altra història d’una princesa molt guapa que s’ha quedat sense mare no! Totes són iguals! No m’agrada este llibre, preferisc que te n’inventes tu una com vas fer la setmana passada.

A la xiqueta no li agradaven els contes del llibre que li havien regalat, alguna cosa grinyolava al seu cap, i és que tots es basaven en el mite aquell de l’amor romàntic que jo li desmentia cada dia, des que em vaig jurar que la meua xiqueta mai viuria una situació com la que jo vaig haver de viure, tot i sabent que jo no vaig tenir la culpa de res. Feia quinze anys, jo en tenia setze i quan a la ciutat on estiuejava amb els meus iaios veia un cartell d’aquells que animaven a les dones víctimes de violència masclista que trucaren al 016 mai pensava que jo m’acabaria convertint en una d’aquelles dones. Al meu poble, d’uns 5.000 habitants, mai trobava cartells com aquells ni de cap tipus que informaren a totes aquelles dones que havien viscut la conversió de sa casa en el mateix infern. Ni el mateix Dante haguera sigut capaç d’imaginar-se alguna cosa semblant. És que potser al poble ja no existia la misogínia? És que no hi havia cap dona al poble que patira maltractament? Tant de bo fóra així. Malauradament, entre els habitants del poble sí que hi havia constància de nombrosos casos de dones que vivien amb un maltractador, assetjades per la seua ombra constantment. Dones que callaven, i que anaven morint a poc a poc, en silenci.



Sergi tenia partit els diumenges i jo em quedava a casa perquè a ell no li agradava que jo eixira al carrer i veiera gent sense ell. D’amics i amigues no me’n quedaven ja. A Sergi no li agradava que jo tinguera amics perquè deia que no sabien tractar-me bé, que no em mereixien. Per això, des de feia un temps els seus amics eren també els meus. O això deia ell, perquè a mi no em feien gràcia els seus acudits ni m’agradava l’actitud que tenien cap a mi: la seua manera de parlar, de dirigir-se a mi i fer-me sentir inexistent tota l’estona. A la nit, vindria a veure’m al portal de ma casa amb la moto. Jo, que tampoc havia eixit de casa el dia anterior perquè Sergi havia estat fent algunes gestions de l’equip, vaig treure el diari per tal d’escriure com m’anava el cap de setmana. Allò del diari s’estava convertint en una necessitat i cada dia buscava més i més, ansiosa, el moment del dia en què treia el diari del calaix on descansava i escrivia tot allò que anava acumulant el meu cap. Va arribar a tal punt la necessitat, que quan feia dies que no havia trobat el moment d’escriure i anava acumulant pensaments i preocupacions, el pols del cor accelerava i jo, sola, sense saber com frenar-lo, intentava respirar i agafar aire però per molt que ho intentara no aconseguia omplir els meus pulmons d’oxigen. Al llarg d’aquelles setmanes que no escrivia acumulava tanta tensió, que començava una discussió arran de qualsevol comentari que feia la gent del meu voltant i començava a tremolar fins que queia a terra. No sé si va ser per sort o més aviat per desgràcia que mai ningú va a arribar a veure que no estava bé.



Diumenge, 20 de novembre de 2006

El dia transcorre trist, com quan les gotes d’una pluja fosca regalimen finestres avall i la mare diu que tanquem les persianes per tal d’evitar que les marques de les gotes embruten els cristalls de les finestres. Hui no he eixit de casa i el cap em fa mal. Estic esperant que Sergi m’avise per baixar a veure’l. No m’apetia molt quan m’ho ha dit per Whatsapp perquè hui ha tingut partit i ha perdut. Quan perd sempre està de mal humor i només parla de com de malament han jugat els seus amics. Sovint diu que la culpa és meua per no haver anat a veure’l jugar. I si li dic que no vaig perquè ell em va dir dies anteriors que no volia que hi anara perquè sempre hi havia imbècils a les grades que no em deixarien sola, em cridava i em deia que ell mai m’hauria dit una cosa així i que no m’inventara les coses. Hui he fet l’examen de llatí que em preocupava tant esta setmana i m’ha eixit molt bé. Acabe de rebre un missatge de Sergi. Ja està baix.



Dilluns, 21 de novembre de 2006

Ahir vaig baixar a veure Sergi i no vaig poder continuar escrivint. De vegades em plantege si de veritat m’estima i li ho pregunte, aleshores eixe dia em tracta molt bé i em cuida, em fa carícies i em diu que clar que m’estima, que com puc preguntar-li eixes coses. No ho sé. Sempre m’acabe plantejant si he perdut la raó per complet i m’imagine coses. Hui a l’institut he passat el temps de l’esplai sola, a les grades, mirant com Sergi jugava. A mi no m’agrada el futbol i no suporte veure’ls jugar perquè em sembla que fan una exaltació de l’agressivitat i la violència a la qual jo no estic acostumada ni a casa ni enlloc. Les meues antigues amigues Aina i Llúcia m’han vist i quan he anat al bany abans que sonara la música que anunciava el canvi de classe han vingut darrere meu. Han entrat darrere meu i m’han preguntat si estava bé, que ja feia temps que no anava amb elles i no sabien res de mi. Jo els he contestat que sí, que estava bé, però que des que isc amb Sergi no tinc temps per a estar amb elles. Llavors s’han mirat i Aina m’ha dit amb una veu que tremolava que elles pensaven que era Sergi qui no em deixava ajuntar-me amb elles i que feia temps que volien preguntar-me si anava tot bé amb ell. En eixe moment, no he sabut entendre a què es referien exactament. Al veure que jo no sabia què contestar, Aina s’ha posat a plorar i Llúcia l’ha abraçat. M’han mirat i jo, sense entendre què passava, els he dit adéu i he eixit del bany. Quan he tancat la porta, m’he girat per fer l’última ullada a l’escena: Aina plorava d’una manera cada vegada més intensa, fent xanglots, ofegant-se amb les seues llàgrimes. De camí a casa Sergi ha estat parlant sobre el seu dia però jo no podia deixar de pensar en les preguntes de les meues amigues i la seua evident preocupació: crec que mai havia vist plorar a Aina. Jo i Sergi som parella. És cert que ell em fa comentaris constants sobre les meues amigues i els meus amics i sobre per què no havia d’ajuntar-me amb ells però jo sé que ho fa per mi. I a vegades dubte i no sé si realment m’estima. Potser m’estima a la seua manera. Totes les parelles tenen moments per a tot. Quan Sergi ha vist que no li responia m’ha preguntat si em passava alguna cosa i jo li he dit que no, i quan hem arribat al meu portal m’ha agafat fort dels muscles i m’ha preguntat què em passava. Jo no he sabut com reaccionar i m’he quedat quieta. Després d’algunes sacsejades més i davant la meua resposta hermètica, m’ha fet entrar dins del portal del meu edifici i m’ha tornat a preguntar. Jo no li he contestat res. No he sigut capaç de pronunciar cap paraula des del moment que m’ha tancat a l’edifici, com si no hi siguera present i només puguera dissociar-me.



Aquell dia al meu portal va venir el primer colp. Tenia setze anys i un colp.
 
marinamillanxixona | Inici: La filla del rei d'Hongria i altres contes truculents de l'Edat Mitjana
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:
  

[Web creada per Duma Interactiva]