| Jabari (Valent) |
| Capítol 2: Jabari (Valent) - Capítol 2 |
Vaig posar-li el cadenat a la bici mentre mirava el meu rellotge. Gairebé eren les vuit del matí i sabia que d’aquí poc les portes de l’institut s’obririen i entraria per començar el curs. Tindria una nova classe? Nous professors? Nous… amics?
Feia un dia tenebrós, amb un cel força gris. Mentre... |
| |
| NFC | Inici: Invisible |
  |
|
|
|
| Capítol 2: Somnis i promeses |
De sobte, l’Arnau va sentir com el cos se li anava debilitant i les cames li feien figa. Tot al seu voltant donava voltes a càmera ràpida com si fos en una atracció de fira.
—He mort? —va preguntar aterrit.
El Pol va riure amb ganes.
—No, idiota —li va dir amb aquella complicitat que els caracteritzava— No estàs mort,... |
| |
| belttri | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 2: Molts canvis en poc temps |
Tot era fosc. En aquell moment de tristesa no podia veure ni una gota de llum. La mare era a la sala d’espera, esperant que li diguessin què estava passant. L’angoixa l’envaïa completament, difícilment es podia veure algú en un estat pitjor que el seu. Els seus pensaments no eren gens esperançadors, i les seves intuïcions tampoc.
Així va ser.... |
| |
| Blanqui | Inici: Invisible |
|
|
|
| Entre dues veus |
| Capítol 2: Ramé |
| “Anna, serà millor que aquesta nit no dormis a casa, m’he fet la prova de la COVID i ha sortit positiva” vaig dir, amb el cadàver refredant-se a poc a poc; “D’acord, gràcies per avisar, ara trucaré al Jan, a veure si em puc quedar a casa seva” va respondre ella amb una veu cansada. Pobra il·lusa, no en té ni idea… Tot seguit vaig agafar... |
| |
| Laia i Lucia | Inici: Invisible |
|
|
|
| La creadora de records// L'últim llançament |
| Capítol 2: Cinc centímetres. |
| Un segon, només un segon en el qual en Daniel va estar caient al no estar subjectat a la nau. El soroll fortíssim dels, motors, el fred de les capes més altes de l'atmosfera, la manca d’oxigen i el cansament extrem que portava en Daniel serien les últimes coses que l’acompanyarien en el moment de la seva mort. Només un segon va ser suficient per deixar la nau totalment... |
| |
| Hèctor | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| La venjança personal |
| Capítol 2: Trobada d'ànimes bessones, però dues ànimes trencades |
Ja feia un mes que no sabia res d'aquell home botifler que mereixia mori, llavor com feia un mes que no sabia res vaig decidir deixa el tema per una setmaneta sense saber que aquella setmana coneixeria a l'únic home que curaria la meva ànima.
Estava treballant de cambrera al club de sempre. En una taula al fons del club hi estava un home intimidant, alt i amb una mirada que pudia mata a... |
| |
| Lucía Blanch | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 2: Després de la primera consulta |
Quan va sortir de la consulta del senyor Prats, l’aire fred li colpejava la cara i va notar com si la ciutat respirés d’una manera diferent de quan havia entrat a la consulta. Els fanals il·luminaven els carrers foscos i el cel tenia aquell to blau fosc que anuncia la nit sense ser-ho del tot. Va prémer la bossa contra el cos com si fos un escut i va mirar, gairebé sense... |
| |
| Alba Torra | Inici: Invisible |
|
|
|
| OBSERVADA |
| Capítol 2: El Missatge |
No dic res. No puc. Em quedo mirant el mòbil com si fos una cosa que no hauria d'existir. El missatge continua allà, immòbil. No sé què fer. Si treure'l del mòbil o fer una captura de pantalla. És com si sabés que m'està fent mal aquell missatge, però no puc reaccionar.
"No hauries d'haver entrat aquí"
|
| |
| erinrivas011 | Inici: Invisible |
|
|
|
|
| Capítol 2: Beatriu |
No ho pot saber. M’havia encarregat minuciosament que cap de les peces del trencaclosques encaixés.
—No sé de què em parles –aconsegueixo dir.
Encara havent posat tots els meus esforços en semblar convincent, la veu em tremola notòriament. Busco en els seus ulls alguna evidència que m’indiqui si ell se n’ha adonat o no. Llavors ho veig.... |
| |
| alurne | Inici: La creadora de records |
|
|
|
| L'assistenta |
| Capítol 2: Veritats a la foscor |
Capítol 2- Veritats a la foscor
La nit no em dona treva.
Quan arribo a casa, no encenc cap llum. Deixo l’abric a la cadira, obro la finestra un dit i escolto; Sirenes llunyanes, un gos que borda, el soroll constant de la ciutat que mai dorm del tot. Res fora de lloc. Em serveixo un dit de whisky i... |
| |
| Pol i Anna | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| L'assistenta |
| Capítol 2: LA CASA ON NO S'HI MARXA |
LA CASA ON NO S'HI MARXA
CAPÍTOL 2. L’esperança maleïda
El meu cor es va paralitzar, de cop i volta vaig notar un mal de panxa molt intens i vaig sentir que el cor em bategava cada vegada més ràpid, eren com si moltes formiguetes em pugessin per l’estómac. No sabia què fer, la millor opció era sortir corrents, però... |
| |
| Losdepoble | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| Thiago |
| Capítol 2: Un petit canvi |
| Amb el pas de les setmanes, la situació de Thiago a l'institut es va tornar cada vegada més complicada. A classe, se sentia invisible, com si la seva presència no importés a ningú. Alguns companys feien comentaris quan ell intervenia o quan el professor li demanava que llegira en veu alta. Encara que intentava no donar-li importància, aquelles rialles li feien mal i anaven... |
| |
| Lauhen | Inici: Invisible |
|
|
|
| LLÀGRIMES DE SUCRE |
| Capítol 2: BRAMS D'ASE NO ARRIBEN AL CEL |
Els fragments de torró trencat estaven escampats per tota la taula, quadradets desiguals com les relacions de la família. Cada tros semblava un crit silenciós, un recordatori que tot estava trencat, igual que la confiança que s’havien donat durant anys. En Toni els mirava, amb els punys recolzats sobre la fusta i la respiració pesada, amb la... |
| |
| Ingrid | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Secrets de vidre |
| Capítol 2: Els cuadres |
| L'endemà vaig anar a casa. La Nina em va rebre amb cortesia i cautela. Aleshores em va conduir cap a l'habitació
-És aquí, -va dir-si necessites alguna cosa, truca'm.
L'habitació estava plena de fitxers. Les instruccions eren clares: jo els havia d'ordenar per colors i dates que apareixien en etiquetes, però no havia de mirar mai al seu interior. De manera que em vaig posar a treballar. Era un lloc ple de pols, amb una... |
| |
| Cpp | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| La fuga |
| Capítol 2: El viatge a la presó |
Després d’estar parlant amb molts metges, em van donar l’alta. Sempre i quan em prengués totes les medicines que fossin receptades. Me’n vaig anar a casa, em vaig dutxar i, seguidament, em vaig vestir amb la roba més elegant que tenia a l’armari. Vaig agafar el meu cotxe i em vaig dirigir al despatx de la Nina amb el meu cafè diari a la mà.
Quan vaig... |
| |
| maria bp canigo | Inici: L'assistenta |
|
|
|
| AVORRIMENT |
| Capítol 2: El record |
Va obrir un ull, l’altre. La seva ment va abandonar el somni que estava vivint. Era molt interessant; va intentar tornar a reproduir-lo en la seua ment, però ja no va poder. Se li havia oblidat. és igual va pensar.
Toni va incorporar-se un poc per observar l’estància. La seva habitació pintada d’un blau fosc i mobles de... |
| |
| Marpalest | Inici: Anna K. |
|
|
|
| Un viatge emocionant |
| Capítol 2: Entre el silenci i les estrelles |
Les hores següents van passar d’una manera estranya, com si el temps haguera perdut el seu sentit normal. Daniel no sabia bé si havien passat minuts o hores des de que va despegar. Tot dins de la nau funcionava amb una calma inquietant, molt diferent del caos del moment de l’eixida. Les llums, els sorolls constants dels sistemes i la veu tranquil·la del comandant feien que tot... |
| |
| Mario Selusi Beltrán | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Lívia |
| Capítol 2: Per molts anys |
3 anys 11 mesos i 10 dies abans
L’eco de les seves passes ressona pel silenciós cementiri. Els flocs de neu li mullen el cabell i apressa el pas fins a arribar al resguard del mausoleu de marbre. Desa amb tendresa un ram de flors al terra, encén una espelma i seu.
—Hola, mama. Perdona’m, si us plau, per haver trigat tant a venir —agafa aire i... |
| |
| SaraSanjuan | Inici: La comtessa fidel |
|
|
|
| Invisible |
| Capítol 2: Fer-me petit. |
Aquell dia l’Ona no havia vingut a l’institut. En Jan va esperar uns segons, amb l’esperança que aparegués corrent com feia quan arribava tard. Però no va aparèixer. El trajecte fins a l’institut es va fer més llarg que de normal, encara que el camí era bastant curt.
A classe, el seu lloc al costat de la finestra l’esperava. En Jan va deixar... |
| |
| cfont | Inici: Invisible |
|
|
|
| Llegat |
| Capítol 2: La cerca |
—I doncs, què en penses? —va preguntar en Nagadelis, a casa seva.
La seva mare li va tornar l’esfera després d’haver intentat connectar-s’hi sense cap resultat.
—Encara no m’ho crec —va dir ella—. De debò has pogut entrar-hi i veure el que té a dins?
Ell va assentir amb el cap.
|
| |
| Glosisroian | Inici: La creadora de records |
|
|
|
