|
 |
ELS CIMETS |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Em vaig quedar impactada, no ho entenia, per què era ja aquí? Si teòricament era demà quan hauria d'estar aquí.
- - Què fas aquí Millie? Abans de marxar et vaig dir que no podies entrar en aquesta habitació.
- Ho sento Nina de veritat, jo només l'estava netejant i de cop, s’ha obert sola la porta…
- Sincerament, crec que no és veritat, i ho has fet per curiositat!
- Et prometo que no ha sigut així!
- Mira Millie, si vols conservar aquest treball, has d'entendre que tu fas el que jo digui, i si et dic que aquesta habitació no es toca, no ho facis i punt. |
|
|
3ASL01 |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
PUNT DE VISTA, NINA:
La Nina sempre havia tingut un do per detectar mentides. Potser per això s'havia dedicat al periodisme d'investigació, per desemmascarar els millors mentiders. Però mai no havia imaginat que la investigació més important seria sobre l'home amb qui dormia cada nit.
Des de la finestra del despatx, observava la Millie estendre roba al jardí. |
|
|
ZYNICA |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Feia olor de flors mortes i de desinfectant. El passadís era massa llarg per al gust de Toni. Les seues passes ressonaven en el silenci. Es va aturar davant d’una porta i alçà la mirada. L’habitació fosca de sempre. Va sospirar i va posar la mà al pom amb la mà tremolosa. Va obrir la porta i va veure Martirio, allí esperant-lo, molt quieta a la cadira.
—¿I la doctora?
Martirio va sospirar i es va encongir de muscles. |
|
|
VAJA PERSONATGES |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
La Clàudia es va despertar amb el cos tens i el cap ple de pensaments. La casa estava en silenci, un silenci espès que semblava carregar-se de records. Des que havien detingut na Magdalena, tot havia canviat. Ja no tenia por d’obrir la porta, però el pes del que havia descobert encara li oprimia el pit. Sabia que la veritat no sempre allibera de cop; a vegades fa més mal abans de curar. |
|
|
