Capítol 3:
Aquella nit no va adormir-se de seguida.
Estava estirat al llit, amb els ulls oberts mirant el sostre, escoltava tot els sorolls de la casa, la televisió apagant-se a l’altra banda del passadís, unes passes lentes, una porta es va tancar suaument. Després, res.
Silenci. Però no era un silenci simple. Era aquell silenci estrany que sembla que amaga alguna cosa. |
