|
 |
DIEGO GONDÁN BLANCO |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Aquella nit, la pluja caia amb força sobre la ciutat. Les gotes colpejaven els vidres del petit apartament de Carla en un ritornell constant, gairebé hipnòtic. Desde la finestra del menjador, es veien els fanals reflectits sobre l'asfalt mullat, i els carrers semblaven més buits que mai. |
|
|
JORDI ALONSO |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
L’endemà al matí, el silenci va ser el primer que va notar. Ja no hi havia el soroll ensordidor del vent contra la teulada ni el repicar del gel contra els vidres. La tempesta del segle havia passat, deixant rere seu un paisatge completament transformat. El parc havia quedat enterrat sota una capa de neu verge, d'una blancor tan absoluta i brillant que feia mal als ulls només de mirar-la a través de la finestra. |
|
|
CARMEN QUESADA |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
- - I quins són els teus plans? - Pregunta Pol després de portar una llarga estona de trajecte
- - A què et refereixes? - Respon Toni estranyat
- - Ah, doncs...El meu pla és arribar a dirigir el despatx d'advocats en el qual treballe.
|
|
|
ALDI |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Acababem de trobar la clau, que tant de temps portavem buscant, i a més a més, un mapa dins una ampolla antiga. Vam suposar que el mapa portava amb el meu pare. Això era un dels problemes clau, trobar el meu pare, i sembla que amb el mapa està tot resolt. Ens vam dirigir tots al bar Kennedy, allà vam obrir el mapa. Hi havia un petit problema, el mapa estava codificat, no eren capaços d’entendre res, només unes poques línies i algunes paraules aleatòries. |
|
|
