Capítol 3:
El silenci no era buit.
Tenia pes. S’enganxava a la pell com la humitat d’un soterrani.
L’Arnau nota un pessigolleig a l’esquena, una sensació de por, ara.
—Arnau, a vegades la ment amaga tot el que no vol recordar, però l’inconscient sempre arriba a aquests llocs amagats.
Per primer cop i per estranyesa de la Sònia, la mira als ulls i li pregunta:
—També pot recordar-ho i creure que no és real, no?
La Sònia no respon. |
