Capítol 2: CAPÍTOL II: VIA AD SEPTENTRIONEM
Els seus peus descalços trepitjaven el terra amb decisió. L’adrenalina que li corria per les venes l’empenyia a córrer sense mirar enrere, i les paraules del seu pare, que es repetien una vegada i una altra sense parar dins la seva ment, li servien com a recordatori del per què havia decidit fugir justament aquella nit. |