|
 |
SICILIACANIGÓ |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
L’Helena seia sobre una cadira de vímet sota les gracioses formes que les fulles dels arbres i les flors projectaven sobre el seu juvenil rostre.
Bordava un coixí tratava de traçar formes i símbols orientals que un amic molt llunyà havia descrit tantes vegades a les cartes quel l’ escrivia.
Al seu costat, en un divá restava l'àvia, mitjdormint. |
|
|
DAVIIIIDDD |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Toni va despertar-se amb el cor encara bategant ràpid. La nit havia sigut llarga, plena de silenci dens i ombres que no podia identificar. Va obrir els ulls i el primer que va veure fou el mòbil damunt la taula. La targeta blanca ja no hi era, només quedava el missatge obert i el cursor que parpellejava, esperant. Un parpelleig lent, com si el temps mateix respirara darrere d’aquella finestra diminuta.
Va agafar el mòbil amb mans tremoloses. |
|
|
NIPARU |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
El segon dia després del crim començava com un malson que no acabava. La casa era un formiguer de policies, gent del servei interrogada, i jo caminava entre ells, intentant passar desapercebuda, amb la sensació que cada ullada em posava al centre de la sospita.
Aquell somriure de la Nina parlant amb els policies em pertorbava, encara que no veia capaç a la senyora Winchester de matar al seu propi marit. |
|
|
IOANA |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
El matí següent, el despertador sona per tota l’habitació. Obro els ulls, m’aixeco i em començo a vestir, trio els colors que semblen menys cridaners i em preparo per sortir de casa agafo les claus i surto al carrer.
Quan arribo a l’edifici, la porta automàtica s’obre, però avui hi ha un matís diferent: una sensació que tot i que les parets no canvien, les mirades sí. |
|
|
