Capítol 2:
Aquella nit, el diari reposava damunt de la meua tauleta tranquil·lament. No era un simple llibre vell, jo sentia que darrere d’aquelles pàgines s’amagava una part de l’avi que encara vivia. Vaig intentar sopar amb normalitat, escoltant als meus pares, però la meua ment tornava sovint al llibre tancat que m’esperava amb inquietud. |
