Capítol 3:
Em quedo gelada i soc capaç d’escoltar els meus propis batecs. En Rafa se m’acosta, amb cara d’estar convençut que estic guillada completament. Però no m’importa. Ara res d’això importa. Què en sap la Tina, d’en Damià? No l’he mencionat mai. O sí? Els palmells em suen tant que em veig obligada a posar el mòbil a la taula, amb el contestador activat. |
