|
 |
JÚLIA CALVO PONS |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
CAPÍTOL 3
-Clara, estàs bé? -Digué en Bernat
Ella no es movia gens, amb els ulls oberts com taronges i una veu tremolosa va dir:
-Se’m ha fet tard Bernat, hauria de marxar, em sap molt de greu.
-Espera Clara, per què de cop? Emporta’t un trosset de pastís!
-De veritat, he de marxar Bernat.
-Te’l duc demà a l’institut, Clara!
La Clara desitjava que mai arribés aquell demà, per no haver de tornar a veure-li la cara. |
|
|
AXELROIG |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Vaig entrar a la presó un matí gris, sense cap mena d’èpica. Les portes metàl·liques es van tancar darrere meu amb un soroll sec, gairebé administratiu. No era el so d’un càstig exemplar ni d’una condemna dramàtica; era simplement el so d’un mecanisme funcionant tal com havia de funcionar. Un home entrava, un número quedava. A dins, ningú no sabia qui era jo, i a ningú semblava importar-li. |
|
|
TIANYI MARC I LIN |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
En Pau no va mirar.
Es va quedar dret allà, d’esquena a la porta del dormitori, amb els dits clavats a la paret del passadís. La veu no va tornar a sonar, però ho podia sentir — alguna cosa l’estava observant.
No era imaginació.
Era un pes real, com si un fil invisible li estigués lligat a la nuca.
Va tancar els ulls i va comptar fins a deu.
De petit feia això per enfrontar-se a la foscor. |
|
|
ITXARODIAZMERINO |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
“L'enyorança del passat…” És estrany, és una frase que jo mateix he dit, però que, tot i això, se’m guarda a la meva ment com una daga, una daga que no fa sang, sinó que penetra a tots els records que enyoro, a totes aquelles coses que en el passat eren molt importants… En les trobades de la plaça del poble, en els crits dels nens, en els cotxes de joguet volant pels aires fent veure que érem superherois, en els crits dels pares o avis ja ben entrada la nit dient que havíem que tornar per sopar, en les paraules dels nens del voltant i de mi mateix dient que volíem estar més estona… Això és l’enyorança del passat, un espai on tothom s'hi trobava, a qualsevol edat, no importava, però tot el que es feia, sempre era amb un desordre compartir amb altres persones. |
|
|
