|
 |
GOLFERSIBIMBERS |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Ja començava el dia, i la seua desaparició em va portar a pensar que d'alguna manera havia de quedar-me ací, estava segura que era Oriol, que volia dir-me alguna cosa encara que no ho poguera percebre.
Quan vaig entrar res més xafar el passadís vaig sentir una sensació que es va apoderar de mi i em vaig desmaiar, mentrestant van començar a passar-me els mateixos records que vaig trobar en el llibre, no obstant això estos no acabaven bé, si no que veia el mateix fatídic final en els tres, així va ser com al parc d'atraccions vaig albirar com una xica es va entremetre en la nostra foto familiar interrompent-la, en el concurs de disfresses de sobte va aparéixer la mateixa xica trencant els vestits que a más mare li havia costat tant fer. |
|
|
JTORDERA |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Aquella nit, en tornar a casa, la Judit no va encendre el llum de l’habitació. Va tancar la porta amb una suavitat gairebé reverencial, com si temés despertar alguna cosa que havia quedat suspesa a l’aire durant anys. La foscor no li feia por; al contrari, era l’únic espai on el món semblava reduir-se a una escala suportable, on els contorns deixaven d’imposar-se amb aquella nitidesa cruel que exigeix ser interpretada constantment. |
|
|
LUCÍA RODRÍGUEZ |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Tota la ciutat de Roma va quedar impacta davant les notícies reials: “Havien segrestat a la princesa Aurora”. El rei Constantí, personalment, va anunciar la monumental recompensa per a qui pogués trobar a la jove. D’aquesta manera, tot el poble va començar amb les expedicions en la recerca de la princesa desapareguda. Clarament, ningú tenia coneixement de l’intent d’assassinat per part del governant. |
|
|
SLAVIA |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Va arribar a la seva casa i no podia parar de pensar en el que li havia dit. El Marc ara no només lluitava per la seva pròpia vida, sinó que també ho feia, en gran part, per agrair d’alguna manera tot el que en Pau va fer per ell.
Van passar unes setmanes, però en Pau no es despertava del coma. El Marc, com ja era de costum, després de fer la seva sessió de quimioteràpia els dilluns i dijous, anava a veure al seu amic amb l’esperança que algun dia aquest es despertés i tornessin a jugar i xarrar com feien abans. |
|
|
