Capítol 3: Sempre a prop
La Júlia condueix amb les mans fermes al volant, tot i que per dins està tremolant. No estava preparada per res d’això. L’Èric mira per la finestra, però no veu els camps ni els arbres, només repeteix i repeteix l’últim moment: els seus pares caient a terra.
—Èric… —diu finalment.
|