|
 |
MAR CLAR |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
El món es va convertir en un tro, soroll i pressió. Des de la petita cambra d’emergències, en Daniel va sentir com l’univers sencer s’estirava i després es comprimia al seu voltant. En Daniel va observar com la trajectòria estava bloquejada i el control remot era inoperatiu. Des de la finestra de la nau veia que la Terra cada vegada s’allunyava més i més. |
|
|
ARNAU TÀPIES SERRA |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
El telèfon sona a les vuit i quart del matí.
No és una hora casual. No és prou d’hora per ser urgent, ni prou tard per ser informal. Obro els ulls abans que el segon to ressoni i, durant una fracció de segon, sé qui és.
—Millie? —La veu de Nina Winchester és exactament com la recordo: suau, controlada—. Espero no despertar-te.
Ja estic asseguda al llit. |
|
|
ERYN0090 |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
Després de reflexionar breument sobre mon propòsit en aquesta vida, em vaig adonar que aquests 2 minuts no han servit per a res, encara no he pensat ni gens ni miqueta perquè estava més pendent dels meus exàmens d’avaluació i com la FP d'informàtica m’estava fent ulls. Mire el mòbil.
–Com que ja són les 00?! –Confús, cride. |
|
|
PARAULES VIVES |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
A arribar a casa, l’Alejandro li conta a la seva mare tot el que li ha passat, la seva mare no esperava que el suspenguessin, ja que l’Alejandro és un bon noi i a més, tot ho va començar l’Oliver:
- Ayy Mijo, ja et vaig dir que no vaguis a buscar treball, jo m’ocupo dels diners, i tu, la teva única prioritat és graduar-te.
- Ja ho se, però, el problema és que, ser ric té dona els privilegis de fer el que et dona la gana, i a més sempre dintre raó a més d’estar completament equivocat.
|
|
|
