|
 |
CARL UBAL |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Vaig creuar dos passadissos de la inmensa casa. Vaig improvisar un torniquet per la ferida de la meva cama, la cual s’arrastraba ja sense forces. Els meus pasos eren decidits, com si tingués un únic objectiu. Ho tenia: arribar a l’habitació secreta. Vaig sentir con en la planta principal de la casa es trencaven els cristalls. Sabia de qui es tractava, sabia que havien sigut la gent del poble. |
|
|
FLOR232421 |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
La Nina va fer un pas endavant, i la llum d'un llamp va començar a tremolar. No podia veure res, tot era negre. Malgrat això, aprofitava els moments en els quals la llum tornava per intentar donar una ullada i localitzar a la Nina. En un d’aquells cops, vaig aconseguir veure una figura, era ella vaig pensar. Però allò que estava observant, no era del tot la senyora Winchester, alguna cosa en ella havia canviat dràsticament. |
|
|
MAR SERRA |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
El Toni i na Montse acaben d’arribar a Menorca amb el primer avió.
Just arribar se'n van a l’apartament on anaven cada estiu.
L’estiu passat no van ser capaços d’anar-hi, però aquest s’han vist obligats.
Obren la porta i l’únic que hi troben allà dins és l’absència de la felicitat, una casa buida sense res d’especial, ni il·lusió ni amor. |
|
|
ALBA ADROHER M |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
- -D’acord -comença amb una veu ferma l’Iris-. Abans de fer res, hem de saber com entrar-hi i a què ens enfrontem. Kael i Hècate, aneu per l’esquerra. Maia, tu vens amb mi per la dreta. Busqueu possibles entrades, punts febles, qualsevol cosa que ens pugui ajudar.
Sense dir res més, tots assenteixen amb el cap i cada grup fa camí. La Maia segueix l’Iris amb el cor accelerat. |
|
|
