Capítol 3:
Qui eres mare?
Recordo perfectament la quantitat de vegades que vas intentar parlar-ne sobretot el que estava passant, però perdona’m mare, sentia una gran aversió que no es podia evitar amb simples mots. Els dies passaven i ni tan sols et mirava. La petita comunitat de gent que vam formar pensaven que eres una bruixa, jo no ho negava. Cada dia les condicions es feien més intenses, de vegades guaitava cadàvers atribolats a terra, cadascuna em recordava al Gabriel, però entre totes les coses dolentes que ens van passar durant aquell període hi ha més d’una que he de confessar-te’n. |
