|
 |
BEA RÖSS |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
Al cap d’un temps tancada en aquell infern, la Nay ha agafat la rutina. Cada dia es feia més llarg i repetitiu que l’anterior. Ella ho feia tot sense discutir-ho, sense fer preguntes.
Quan just feia un mes d’aquella tortura, just quan sonà l’alarma, entrà el senyor misteriós amb una expressió neutral a la cara. Però, aquesta vegada era diferent. No venia sol, anava acompanyat d’un noi igual de perdut que ella el primer dia. |
|
|
CARMEN I ANA |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
Aquella nit, el diari reposava damunt de la meua tauleta tranquil·lament. No era un simple llibre vell, jo senti que darrere d'aquelles pàgines s'amagava una part de l'avi que encara vivia. Vaig intentar sopar amb normalitat,vescoltant als meus pares, però la meua ment tornava sovint al llibre tancat que m'esperava amb inquietud.
Quan per fi em vaig anar a gitar, les mans em picaven de ganes i no vaig poder aguantar més. |
|
|
ALEXANDRA VALVERDE |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
Millie
Aquella nit no vaig poder dormir.
Les paraules ressonaven tota l’estona al meu cap: missió, objectiu, diners, territori, robar, missió, objectiu, diners… Les hores passaven i jo continuava paralitzada mirant el sostre.
Quan vaig arribar al meu pis de lloguer vaig tancar la porta amb clau. Vaig assegurar-me diverses vegades sobre que estava tancada, com si això fos l’únic que podia protegir-me en aquells moments. |
|
|
SAMBA BRASIL |
Llegir més... |
|
Capítol 2:
Aquella nit, en Pau no aconsegueix dormir ni un minut seguit. El llit li sembla massa gran i alhora molt buit. Dona voltes per l’habitació de la seva germana, escolta els sorolls de la casa i intenta no pensar, però és impossible. Cada cop que tanca els ulls, veu la cara de la Carla, com si volgués dir-li alguna cosa que ell no acaba d’entendre. S’aixeca i va fins a la cuina. Beu aigua directament de l’aixeta i s’asseu a la taula, amb el cap entre les mans. |
|
|
