|
 |
ÁNXELA VILADRICH |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Feia tres setmanes que hi anava. Cada dimarts a les cinc. Sempre arribava deu minuts abans i esperava a la mateixa cadira del vestíbul, amb el llibre que mai llegia i el telèfon que només servia d’excusa per no mirar enlloc.
La terapeuta, la Clara, sortia puntualment de la porta amb aquell somriure que ja començava a reconèixer, ni massa ample ni massa distant. Un somriure que no exigia res, només hi era. |
|
|
BIEL JUNYENT OJEDA |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Han passat tres mesos des de la roda de premsa. El laboratori ara és un edifici de quatre plantes amb el meu nom a l'entrada: "Centre d'Investigació Espacial Anna Vidal". Però jo no em sento com una heroïna, em sento com una mentidora amb un secret que em crema per dins cada dia que passa. Aquesta nit, mentre tothom dormia, vaig baixar al soterrani on guardem la nau. En Ferran hi era, com sempre, amb les mans brutes de greix i els ulls brillants d'il·lusió treballant en els motors. |
|
|
ABMOR |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Era el 5 d’abril, falten 5 dies per acabar la meva temporada aquí. Aquests dies han passat molt ràpid, encara que que qualsevol ho diria, ja que realment res ha estat com esperava. A l’arribar pensava que cuidar d’una nena hipocrita, mimada i malcriada no seria tan complicat, perquè creia que tenia un poder sobre ella, però m’ha deixat clar que no. Cada dia la convivència és més difícil, no fa cas a res, es queixa per tot, contesta malament, cada dia que passo amb ella em dona més motius per no tenir fills. |
|
|
CRISTIAN |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Després d’escapar de la ciutat dels sintes, en Daniel viatjava a gran velocitat amb la seva nau cap a la Terra. Encara estava molt nerviós per tot el que havia passat. No podia deixar de pensar en les paraules del sinte màxim: “Has declarat la guerra contra el teu planeta.” Aquella frase li donava voltes pel cap i no el deixava tranquil.
Mentre la nau atravessava l’espai, en Daniel observava les estrelles a través de la finestra. |
|
|
