|
 |
MARIA BEASCOA |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Aquella nit, la Nina i jo gairebé no vam dormir.
El vent seguia bufant amb força, fent batejar les finestres. La tempesta de sorra continuava colpejant les parets, persistent, pesada, com si no volgués marxar mai.
La Nina i jo estàvem assegudes al terre de l'habitaciò de la Júlia. Habiem obert calaixos, revisat caixes i rellegit papers durant hores. La llinterna del meu mòbil era la unica llum que teníem. |
|
|
ACC |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Na Marina estava immòbil, com si el seu cos hagués deixat de ser seu. Una dona major l’abraçava, però no sabia qui era, potser una antiga veïna o una amiga de la seva mare que feia anys que no veia. No reconeixia molts dels rostres que s’apropaven amb ulls plens de compassió.
Era incapaç de tornar els somriures piadosos dels qui l’envoltaven o d’articular paraula que no semblés trencada. |
|
|
ORIOLPEPPOL |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Després del primer missatge vaig intentar convèncer-me que no tenia cap importància. Potser algú s’estava rient de mi o simplement volia espantar-me. Tot i així, no podia deixar de pensar-hi. El pitjor de tot era que els missatges no van parar. Sempre eren curts, misteriosos, i sempre feien referència a ella.
Mentrestant, la nostra relació anava avançant. |
|
|
ERIKAPV |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
-Ho tens tot? - li vaig preguntar, la veu carregada de tensió.
Mary va girar-se de reüll, la seva mirada perduda mentre els seus dits envoltaven un quadre amb un drap gruixut. El gest semblava gairebé involuntari, com si estigués guardant l’últim vincle amb la vida que havia viscut a la casa Winchester.
-Sí… Crec que sí. - va murmurar, però no va deixar anar el drap. |
|
|
