Abans d’obrir la porta va dir a la princesa i a l’emperadriu que s’amaguessin a l’armari de la habitació per si de cas, i tal dit tal fet, totes dues es van posar una sobre l’altra dins l’armari. Llavors Tirant va agafar el mànec de la porta, però abans que l’obris, es va esbotzar de cop i volta i, de sobte van entrar vint soldats i el rei al darrere, i el primer que van fer aquells escuders va ser agafar el perillós Tirant i lligar-lo amb cadenes de ferro,  ja que sabien que era molt fort, encara que ell no hi va poder fer res per resistir-se, amb vint soldats i a més ferit per la batalla al mig del mar.

Tinc la llibreta a les mans i les pàgines cremen. La meva pròpia lletra, garbellada, una veritat que el meu cervell es nega a processar. “He tornat a despertar a l’habitació del fons. No sé com he arribat aquí, però el rellotge marca les set i la Nina m’espera a baix amb el mateix somriure extrany”.
Fair una ullada sobre del paper. Hi ha dotzenes de fulls escrits.