|
 |
INVI |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
CAPÍTOL 3
Dos dies més tard em venen a buscar, ja que m'han donat l’alta.
La mare em comença a explicar que en Nick, durant aquests 6 anys, els havia explicat moltes coses sobre mi. Elles dues no em coneixien i quan van saber que hi havia algú a l’hospital que deia que era de la seva família es van estranyar, però en Nick els va dir que ell sí que em coneixia. |
|
|
LUCHI |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
El primer dia al plató és tota una prova d’humilitat. Soc allà, però és com si no hi fos. Només miro com altres gaudeixen de l’experiència, dels seus papers i alguns, del seu protagonisme. Em fan posar un vestit que em queda una mica gran i em diuen que em col·loqui en una cantonada amb dues persones més. “Feu bulto, no mireu a la càmera i, sobretot, no s’ha d’interrompre la Lisa”, ens diu un ajudant de direcció que ni tan sols ens mira als ulls. |
|
|
SOFI |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Hui es complixen set anys des de l'última vegada que vaig veure a Siena, sis des de que va morir en tindre al seu fill.
També es complixen sis anys des del dia en què vaig decidir no ser eixa xiqueta a la qual havien educat per a ser fràgil. No recorde el dia exacte en el qual vaig deixar de sentir por. No va ser sobtat, ni heroic, ni digne de comptar en llibres, però va ser l'espurna que va encendre el major acte de rebel·lió que algú podria haver deslligat en este imperi. |
|
|
DANIEL MARQUES |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Amb el pas del temps, el refugi d’Aurèlia es convertí en una mena de punt de trobada entre històries i destins diferents. Allí arribaven camperols que havien perdut les collites, mercaders cansats dels llargs camins, soldats que buscaven oblidar la duresa de la guerra i mares amb fills que necessitaven un lloc segur on passar la nit. Ningú preguntava d’on venia cadascú ni quin passat arrossegava; l’única condició per quedar-se era respectar els altres i ajudar en tot allò que es poguera. |
|
|
