Enhorabona, finalistes!

Aquests són els grups i docents finalistes d'aquesta 17a edició d'AMIC-Ficcions.

Moltes gràcies a tots i totes per participar, i molta sort als i les finalistes!

Aviat, tant vosaltres com els vostres professors, rebreu informació sobre els lliuraments de premis.

Estigueu ben atents a les nostres xarxes socials per no perdre-us cap novetat.

Sort! ✨

 


ELS ÚLTIMS PUBLICATS
CAPÍTOL 3
LBLUM Llegir més...
Capítol 3:
Capítol 3: Els batecs que es troben
El temps havia continuat el seu curs, però aquesta vegada, en comptes d’allunyar-los, semblava voler acostar-los cada cop més. Des d’aquella nit d’hivern sota els llums de Nadal, la Gabriela i en Quim s’havien convertit en una part essencial l’un de l’altre. No va ser res sobtat ni forçat, sinó un vincle que es va anar teixint a foc lent, amb cada conversa, amb cada trobada inesperada convertida en una cita planejada.
TELEFINI Llegir més...
Capítol 3:
4 de març de 2068
Estimada Joanne,
Com estàs? Aquesta ja és la vuitena carta que t’escric, i és possible que sigui la més llarga. Ja saps que aquí no podem rebre cartes, i enyoro la teva veu i les teves paraules, però em consolo pensant que, quan tot això acabi, podrem viure feliços tota la vida.

Avui he fet una troballa que guardo com un tresor, i em fa il·lusió parlar-te’n.
MDC COMPANY Llegir més...
Capítol 3:
Passaven els dies, les setmanes i res canviava, el curs dels meus dies allà sempre era el mateix, la mateixa misèria d’alimentació, un plat de puré mig buit amb el que semblaven llegums. No em donaven aigua, la veritat no calia, perquè el puré estava fet majoritàriament d’aigua. Però el pitjor no era l’alimentació, sinó l’hora de fer les meves necessitats, si havia de fer les meves necessitats no tenia una altra opció que pixar-me a sobre, ja que com tenia les mans lligades a l’altre costat del tronc, no podia abaixar-me el parrac que em feia de pantaló.
EMONCLUS@IESEMT.NET Llegir més...
Capítol 3:
Capítol 3: Fi
La celebració no cessava, la felicitat ens envaïa per dins i l’orgull ens omplia el cor. Anaven passant els dies però res no canviava. Tots seguíem amb aquella immensa emoció. En Jan va poder celebrar Sant Jordi, un dels seus dies preferits, com calia. 
Feia vida normal: anava a l’escola, sortia amb els amics, menjava tot el que li venia de gust… Ja no anava al metge tan sovint, no havia de preocupar-se pel tractament ni res del que es relacionava aquell fatídic càncer.
Llegir totes les històries


INICIS
Tria el teu inici:
Clixés
CARME KARR
399 grups






DESTACATS
Contingut destacat:





Segueix-nos:
Organitza:
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Avís Legal   Política de privacitat   Política de cookies
Gestiona les teves preferències de cookies

[Web creada per Duma Interactiva]
[Disseny Platanosnaranjas.com]