Capítol 2:
Capítol 2- Veritats a la foscor
La nit no em dona treva.
Quan arribo a casa, no encenc cap llum. Deixo l’abric a la cadira, obro la finestra un dit i escolto; Sirenes llunyanes, un gos que borda, el soroll constant de la ciutat que mai dorm del tot. Res fora de lloc. Em serveixo un dit de whisky i m’assec davant la taula, la carpeta oberta. |
