|
 |
LEIRE PAULA IRATI |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
El martell va caure a terra amb un soroll metàl·lic i sec que va ressonar per tota la casa.
La Nina respirava agitadament, amb els ulls desorbitats i els cabells enganxats a la cara per la suor. Jo també tremolava. No sabia qui havia colpejat a qui, només sabia que el cos em feia mal i que el temps semblava aturat.
- Mira què has fet… —va escopir Nina amb una rialla trencada—.
|
|
|
NOUYOULE |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
L’endemà al matí em vaig despertar molt cansada. Aquella nit gairebé no havia dormit. No podia deixar de pensar en el meu pare, en el meu germà i en la meva mare.
Em sentia trista i molt confosa. Em vaig quedar asseguda al llit uns minuts, mirant el terra. La casa estava en silenci, però jo em sentia nerviosa, com si alguna cosa dolenta estigués a punt de passar. |
|
|
CROQUETA239 |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Em vaig llevar d’un bot i a poc a poc vaig intentar obrir els ulls, una llum blanca intensa omplia l’espai. Vaig intentar analitzar l’habitació. Al sostre hi havia un mural preciós de flors, als meus peus, enganxat a la paret hi havia un gegant armari de fusta clara i cap a l’esquerra una gran finestra s’emportava el protagonisme amb l’increïble paisatge d’un jardí molt ben cuidat. |
|
|
ERINRIVAS011 |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
No dormo aquella nit
Cada vegada que tanco els ulls, veig la paraula “recorda”. Com si fos una obligació, recordar.
Estirada al llit, miro el sostre, blanc. El mòbil està a sobre la tauleta de nit, en silenci, però em sembla que em vibri cada dos minuts. Tinc la sensació que si m’adormo, passarà alguna cosa.
No sé per què, però tinc un mal pressentiment. |
|
|
