|
 |
ALICI@YPATRI |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Duplà va fer un gest amb la mà indicant que era el moment. Va activar els explosius. L'edifici va tremolar amb un so fortíssim, el fum ho va cobrir tot. No podíem veure res, però ells tampoc podien veure’ns. Era la nostra oportunitat. Ens movíem ràpidament sense que ens veren aprofitant cada moment. Els enemics cridaven molt i les explosions sonaven feien un soroll espantós. |
|
|
IMANIS |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Les 12:03. Sortia una persona encaputxada de l’hotel, acompanyada del Pablo fumant-se una cigarreta. La Maia dibuixava de forma absent a la llibreta en què apuntava tots els moviments que veia de fora de l’hotel. Ja havia dibuixat un vestit, una planta i ara dibuixava un gos. Els seus peus estaven a sobre del banc davant de l’edifici i sospirant va decidir observar les altres hores en què hi havia hagut moviment: 9:35, 10:57, 11:22. |
|
|
GISELAPRATS |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Les seves cares d'indiferència em van fer veure que aquesta notícia, tan difícil d’explicar per a mi, no era tan important per a ells, perquè en el fons, sé que ja s’ho esperaven i que em donarien suport en tot moment, volguessin o no, era el seu fill.
- Marc, no et preocupis, no et direm res, de fet ens alegra que hagis confiat en nosaltres en aquest tema, a moltes persones els costa, i estic molt orgullosa que hagis fet aquest gran pas de dir-nos-ho. |
|
|
AELXSBAH |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Els doctors caminaven d’un lloc a un altre, agafant material i ajustant màquines,
tractant de reanimar n’Isa, la qual estava inconscient en el seu llit de l’habitació
de l’ hospital. El rellotge de la paret marcava les 2 de la matinada d’un 4 de
juliol. Na Llum estava en una altra habitació amb el seu pare, el qual havia
hagut d’abandonar l’habitació de la seva dona, ja que els metges ho havien
ordenat. |
|
|
