Aquesta pàgina web utilitza cookies
Les cookies d'aquest lloc web s'utilitzen per personalitzar el contingut i els anuncis, oferir funcions de xarxes socials i analitzar el trànsit. A més, compartim informació sobre l'ús que feu del lloc web amb els nostres partners de xarxes socials, publicitat i anàlisi web, els quals poden combinar-la amb altra informació que els hàgiu proporcionat o que hagin recopilat a partir de l'ús que hàgiu fet dels seus serveis. Per a més informació consulta la Política de cookies. Pots acceptar totes les cookies o gestionar les teves preferències:
Capítol 3: Aquell capvespre, a la casa Winchester, el vent feia tremolar suaument les cortines del saló. Jo acabava de deixar la cuina impecable i em preparava per fer la ronda habitual pels passadissos per anar a veure la senyora Winchester. Aquelles estones de vigilància, encara que no fossin llargues, començaven a cansar-me.
El temps semblava allargar-se, i cada respiració em pesava més del compte.
Capítol 3: Capítol 3
Per fi van arribar a una illa i van poder amarrar el vaixell. En aquell moment van poder respirar tranquils i després d’unes hores de donar-li al tarro van aconseguir pensar una solució que els permetés tornar a Roma i acabar amb la persecució.
El pla tractava en esperar que els guàrdies arribessin a l’illa i quan sortissin del vaixell a buscar-los s’ha colarien per poder tornar al palau, alliberar els bandits de la presó i rebel·lar-se contra el rei Constantí per acabar amb el seu règim dictatorial.
Capítol 3: En Daniel es va despertar en mig del menjador. No sabia quant de temps devia haver passat des de... des de què? No recordava res. Ell estava esmorzant i parlava amb algú; després s’havia desmaiat i tot s’havia tornat negre. Va inspeccionar la zona amb la mirada, però no va veure ningú, ni la cuinera Rooth ni la persona amb qui parlava.
Va sortir de la sala i es va sorprendre en no trobar el passadís de la nau, sinó el passadís de la casa on s’havia criat, a la Terra.
Capítol 3: En Marc escolta el so de la trucada com si fos etern i escolta de l'altra banda una noia que diu.
-Hola?
-Hola, soc el Marc, tu ets la Rosa?
Per l'altra línia s'escolta com si agafes aire.
-Sí, soc jo. Està tot bé, Marc?- Pregunta la Rosa.
-Sí tot perfecte. Gràcies per preguntar. Tu… Com va? Ha passat molt de temps des de l'última vegada que ens vam veure.
