|
 |
ABRIL COLL |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
L’Elna no es pot creure el que veuen els seus ulls: l’Ona ha desaparegut.
-No! -exclama.
-La trobarem -el Dídac li passa un braç per les espatlles i l’atreu cap al seu pit.
-M’ho promets?
-T’ho prometo -xiuxiueja a cau d’orella.
Lentament es va tranquil·litzant, escoltant els batecs del seu cor. |
|
|
LAIA09 |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
El silenci havia ocupat cada racó de l’apartament. El mòbil no havia tornat a vibrar, i això la feia sentir més dèbil que mai. Tot semblava normal.
Va treure’s la manta de sobre les espatlles i va caminar cap a la finestra. El carrer es veia tranquil i il·luminat per la llum del matí. Els passos dels vianants es repetien com un ritme distant. Es va quedar uns instants mirant el reflexe de la seva imatge al vidre. |
|
|
ALAS I BARRO |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
El despertador sona amb un timbre agut que gairebé fa saltar Amir del llit. Durant uns segons no sap ni quin dia és. Obre els ulls lentament, la llum dels matins entra pels forats de la persiana, iluminan la roba acumulada i les sabates tirades pel terra. La seva habitació continuava sent un caos encara que els seu pensaments diguin el contrari. És només una habitació desordenada. |
|
|
DENNYS |
Llegir més... |
|
Capítol 3:
Vaig reflexionar una estona abans d’aixecar-me del banc. El pati de l’institut s’anava buidant lentament, com si algú estigués abaixant el volum del món. Les veus desapareixien, les passes s’allunyaven i al final només quedarà el soroll llunyà dels cotxes i algun crit perdut que es barrejaven amb el vent de la tarda pel mig del carrer. Jo continuava allà, amb el paper a la mà, mirant-lo com si fos una cosa viva. |
|
