Abans de res, la vostre gran guarida secreta està en una biblioteca en una de les parts més poblades del mon? Va dir la Mireia volent cabreixar a la Núria per el seu comentari anterior

Això no es tindre molt d’estil, no? Va afegir.

Ja m'està posant dels nervis la noia aquesta Jordi… Va dir la Núria amb una vena marcada al front. i mirant amb una mirada desafiant a la Mireia.

Ei, deixeu de matar-vos amb la mirada. Va dir en Jordi intentant de calmar el ambient tens que s’acabava de formar.

Va Jordi, li explicaras el pla no? Va preguntar la Núria.

Hem d’esperar al nostre tercer home, no recordes?

La Mireia va recordar que mentres estavem a la cafeteria en Jordi havia aclarat que eren tres, no sabia com imaginar-se al seu “tercer home”, ja que mai havia sentit parlar d’ell ni l’havia vist.

Explica-li ja home, tant ens fa si està o no.

Sigues pacient, el necessitem que ell estigui aquí a l’hora d’explicar-ho tot, és el crack informàtic.

No havies dit que tu eres el millor informàtic del clan dels llangardaixos? Va interrompre la Mireia en la conversa.

Enserio li has dit això? Va dir la Núria, Pero si tu vas suspendre matemàtiques durant tota la ESO, no recordes que jo havia d’anar a casa teva a ajudar-te?

Núria et juro que com diguis una paraula més et mato.

Disculpeu la tardança. Va dir un home d’uns 20 anys entrant per la porta, deuria de mesurar 1’70, tenia el cabell ros i curt i vestia uns pantalons texans “cagats” i una samarreta grisa de metallica, ademés de que portava un casc de moto a la ma.

Per fi et dignes a arribar Xavi.

Copia barata de Eminem, et juro que la proxima vegada que arribis tard et rapo al cero. Va dir la Núria amenaçant.

Tan amable com sempre cunyada meva. Va dir en Xavi amb un tó sarcastic.

Cunyada? Va dir la Mireia amb un tó de confusió

La Núria es la novia del meu germà Jordi.

Els ulls de la Mireia va eixamplar com plats, no entenia res del que estava passant.

Primer, la Núria no és la meva novia. Va recalcar en Jordi.

Però ho desitges des del interior del teu cor. Va replicar en Xavi.

Calla Xavier. Segon, Mireia aquest és el meu germà petit, Xavier.

Perquè ell és ros i tu castany? Va preguntar la Mireia.

En Jordi és adoptat pero no ho sap. Va dir en Xavi victoriosament.

Xavier, és mentida i ho saps!

A si?

Vosaltres dos, com no os calleu os juro que os envío d’un cop de puny al centre d'adopció.Ara si, ja que ara estem tots i ens hem tranquilitzat comencem. Va dir la Núria.

Doncs com ja saps nosaltres volem treure-li el poder a el general mundial, ja que no ens agrada el seu sistema de govern. Va dir en Jordi.

Realment és penós. Va afegir el Xavi.

I en el moment d’executar el nostre primer pla ens vam trobar amb una gran sorpresa, que en general mundial tenia a una petita guardaespatlles que ens impedia fer qualsevol moviment per obtenir alguna mena d’informació. Allà és quan va aparèixer en Xavier que va intentar de hackejar la xarxa on estava gran part del a informació del General Mundial guardada, pero es vem trobar amb un altre mur que no ens deixava passar, un hacker amb un coneixement superior al que té el Xavier.

Pero tota aquesta situació va donar un gir dràstic quan poc a poc la xarxa es va anar debilitant, amb això vull dir que si abans la xarxa del General era impenetrable, com un gran mur, ara aquest mur tenia petites esquerdes que ens deixen veure informació clau per a executar el nostre pla. Això va ser el resultat de moltes nits treballant per obtindre la infotmació de com eren les instal·lacions per colar-nos a dins del edifici. Ara, aqui ve el nostre pla; nosaltres volem que tu ens colis a l’interior del edifici, allà obtindrem el control del sistema durant 30 minuts aproximadament, i en aquell temps matarem al general.



I així van fer, van estar una setmana planeixant-ho tot, i finalment…





Aquí és, hem d’anar amb molt de compte ja que les càmeres no trigaran en activar-se. Va dir la Mireia.

Tens el arma a mà? Aixó no funcionarà si tu no li dispares. Va dir en Jordi.

Per si un cas li he posat verí a la copa de vi que te a la taula, així segur que tindrem la seva mort asegurada. Va afegir en Xavi.

D’acord, vaig a entrar. Va dir la Mireia mentre es dirigia a la habitació del General.

Mireia. Va dir la Núria. Confiem en tu, salvem a la humanitat.

Si. Va dir la Mireia internament.

Al entrar a l’habitació es va fixar en cada detall d’ella, no havia canviat res desde l’última vegada que va entrar, feia 12 anys. Tenia un llit de matrimoni amb una tauleta de llit al cantó, hi havien uns quants objectes allà als que no li va prendre importància. Estava observant detingudament tot, li provocava una enorme nostàlgia trobar-se allà dins, feia que no entrava desde que la seva mare va morir, no recorda res d’aquell dia, només ella aixecant-se en un llit d’hospital després de rebre la noticia de que la seva mare ja no estava.

Va escoltar a algú entrant a l’habitació, pensava que era el General pero no, era la seva germana Claudia.

Que fas aquí? Va dir la Mireia.

Això mateix puc preguntar, que fas tu aqui?

El papa m’ha dit que ens veiessim aqui.

Segur? Perque per els dos nois i la noia que hi havien a la porta no sembla que t’haigui citat ell aqui.

La Mireia es va quedar bocabadada, no es suposava que tenien 20 minuts de control total de sistema?

Bueno, sort que m’he desfet d’ells.

Que?

Ja no estan.

Que estas dient?

El que escoltes, en serio em creus tant tonta per no saber tot lo del pla?

Ho sabies?

No era el vostre pla, era el meu pla, penses que si no no hauria concretat la cita amb el Jordi? Penses que si no no hauria deixat punts debils a la xarxa perque poguessin obtindre la informació que jo volia?El teu joc s’ha acabat, ja està. Torna a ser com sempre a protegir al General dels seus perills i no diré res.

On estan Claudia?

Els teus amiguets? Que no et queda clar que m’he desfet d’ells.

Juro que et mato.

Segur que pots? Acàs ets capàs de fer-ho?

La Claudia tenia raó, no podia matar-la a ella, la seva germana, pero perque havia fet tot això?

Pero… La Mireia va agafar la pistola apuntant a la Claudia i…









Ara com seguiràs?

Qui tindrà el final feliç?

Qui guanyarà? Una sola persona o tota la humanitat?

En un altre multivers veuràs el final que realment vols llegir, però ara el que toca és això.







La Mireia no va ser capàs de disparar, va caure al terra amb llàgrimes als ulls.

Perquè no penso al actuar?! En quin embolic m ‘he posat?

Ho sento Mireia, no sabia que eres aixi.

Eh? Va dir amb llagrimes a la cara la Mireia

Adeu, ves amb els teus amiguets, en una altre vida ja conquistaràs el mon.

La Claudia va disparar, aqui es va acabar tot.

La humanitat va perdre.