Dies desprès tot va seguir igual, res va canviar. Fins avui.



-Nois, avui donaré les parelles pel treball, siusplau no vull escoltar queixes.- Va dir el professor només entrar a classe.

-No podem escollir les parelles?- Això va dir-ho la Naya desde el fons de la classe.

-No, les parelles ja les tinc fetes i punt.- El professor va treure un paper on estaven allà els noms.



Va començar a dir per ordre, com jo era de les últimes no estava escoltant, fins que va dir el meu nom;

-Olivia amb el Nick.- Va dir finalment.

-Espera, qui és el Nick?-. No tenia ni idea qui era.

-Sóc jo-. Quan em vaig girar e veure’l no m’ho vaig creure.

Era pura casualitat? O només per molestar-me?

El noi del bus i el Nick eren els mateixos nois, el mateix noi de la finestra.



Em va fer un somriure com el de l’altre vegada, vaig apartar la cara i centrarme en les meves coses.



Quan vaig arribar a casa, vaig anar directe a la meva habitació.No tenia ganes d’escoltar a ma mare i tenir una discussió com cada dia.



Em vaig posar amb l’ordinador durant un rato, fins que vaig escoltar un soroll que venia desde la meva finestra.



-Que vols? Tot el dia radera meu eh.- Era el Nick, el noi del bus.

-No estem d’humor avui pel que veig, bueno el que volia dir-te, hem de fer el treball aquell de classe i m’agradia que em passesis el teu nùmero, ja saps, per parlar quins dies pots quedar i tal…-. Com de costum em va somriure, però jo seguia amb la mateixa cara que al matí a classe.

-Està bé, dona’m un segon- Vaig apuntar-lo a un paper i vaig llençar-lo cap a ell.- És aquell, espero que no l’utilitzis molt.



Em va fer un gest amb el cap com si digues gràcies i va entrar a la seva habitació.



Uns minuts més tard vaig rebre un missatge;



Nùmero desconegut: Hola, volia assegurar-me que era el teu número, mira per la finestra.



Dit això vaig mirar i allà estava ell saludan-me amb la mà.



Olivia: Doncs ara ja saps que si.



Nick: Espera, si et sóc sincer m’agradaria coneixe’t, em caus bé. Menys quan no em tornes el somriure…

Olivia: No tinc res a fer així que vale, que vols saber?

Nick: no m’esperava aquella resposta, espera’t que penso algo



Van passar uns segons fins que va tornar a escriure.



Nick: pregunta bàsica: LLegir o pel·lícules?

Olivia: Pel·lícules, sóc molt fan de les de Disney i de romanç. Tu?

Nick: Llegir,m’agraden les pel·lícules pero prefereixo tenir un llibre a les mans i poder imaginar-me tot el que llegeixo.



Nick: un altre pregunta, música, si o no?

Olivia: 100% si, el que més m’agrada.



Nick: Que acostumen a escoltar? A mi m’agrada Oasis, Arctic Monkeys, 5sos i cançons varies.



Olivia: M’agrada Niall Horan, Taylor Swift, One direction també, i,com tu, cançons varies.



Nick: Interessant.. Et recomanare alguna cançó, si no la vols escolar no passa res, només es una sugerencia.

Olivia: Seré amable i l’escoltare :)

Nick: This side of the paradise, Coyote theory

Nick: Fins demà ;)



Es va desconnectar. Em vaig posar els auriculars i vaig posar la cançó.



“I've never been in love, I've been alone

Feel like I've been living life asleep

Love so strong, it makes me feel so weak

…

I've never been in love, I've been alone

Feel like I've been living life asleep

Love so strong, it makes me feel so weak”

Sincerament em va agradar la cançó, vaig posar-la en una nova playlist. No se porque pero presentía que en algún moment m’enviaria un altre cançó, així doncs vaig crear una playlist per anar posant-les.



Al matí següent, em vaig aixecar com sempre, però aquesta vegada més d’hora. Em va donar temps a esmorzar, vestir-me i inclòs estar un rato amb el mòbil.



Quan ja era l’hora, vaig sortir de casa i allà davant meu estava ell.

Perquè sempre me'l trobava per sorpresa? No ho entenia.

-Bon dia, vas escoltar la cançó?-. Va dir-me només veure’m. Portava la bici agafada pero no estava a sobre.

-Si, la veritat esque em va agradar, tens bon gust musical.- Per primera vegada el vaig somriure.

-No m’ho crec, l’Olivia Miller m’acaba de somriure?!-. Amb una cara sorpresa va fer una reverència.- Això és un moment que mai oblidarem,moltes gràcies per les seves paraules senyoreta Liv.



Vaig esclatar a riure, i allà estava ell amb aquell somriure a la cara. Com l’odiaba quan feia allò.



-Alguna vegada t’han dit que ets molt graciós?- Vaig dir-li amb ironia.

-Algunes, pero nomes em quedaré amb la vegada que tu m’ho has dit.



Vam anar junts cap a l’institut, parlant sobre pel·lícules,música i el seu gran sentit de l’humor.



A l’arribar, ell se'n va anar cap a la seva classe i jo on estaven els meus amics.



-Que feies amb aquell?- Sense saludar ni res, l’Aiden ja estava preguntant-me.

-Bon dia a tu també.- Vaig contestar-li.

-Contesta’m.- Va dir sec.

-Doncs he vingut amb ell a l'institut, igual que tu amb els teus amics.- Això últim vaig dir-ho senyalant amb el cap al seu grupet.

-No es el mateix, mira saps que? Fes el que vulguis, ja ens veurem després.- Va donar mitja volta i va entrar cap a classe.



La Naya se'm va apropar en el moment que l’Aiden s’en va anar.

-L’has cagat, ara estarà enfadat tot el dia.- Va dir-me.

-Em dona igual, no es el meu problema si s’enfada.- Vaig dir començant a caminar cap a la meva propera classe.

-Tècnicament si que ho és, has sigut tu qui anava amb aquell noi, no ell.- Quan va començar a defensar-lo vaig parar en sec.

Vaig donar-li una ullada i vaig anar me'n.

Perquè de cop tots estaven així amb mi?





Quan estava sortint per anar cap a casa, en Nick estava fora parlant amb una noia. No sabia qui era, només l’havia vist una vegada en l’institut.



Quan va veure que ja anava a agafar el camí cap a casa es va apropar a mi.

-Vas a casa?- Va dir-me en un salt.



Em vaig treure els auriculars al veure que estava parlant.



-Si, tu?- Vaig respondre-li.

-Era la meva idea fins que t’he vist.-Un altre cop aquell estúpid somriure.

-Que havies pensat?- Tenia curiositat pel que estava pensant,no ho negava.

-I si anem… jo que se, a prendre algo?- Això últim va dir-ho amb més seguretat.

-Està bé, no tinc res a fer.

-Doncs,anem!- va dir agafant la bici d’abans.

-Quan vaig veure que tenia la intenció d’anar els dos a la bici, vaig negar-me.

-Vaaa, que és molt segur, no et cauràs.- Va dir-me al veure la meva cara d’espantada.

-Es pot saber com vols que anem dos persones a una bici?!

-Mira, tu sentat aquí- va fer uns cops al manillar de la bici- i jo aniré sentat normal, si?

Vaig assentir i em vaig posar on em va dir.



Anava lentament, perquè sinó ens cauriem, apart que jo li havia dit que no anès ràpid.



-Per cert, quina canço estaves escoltant?-. Va dir de sobte.

-Cigarette daydreams, de cage the Elephant.- El vaig respondre.

-Se quina és, posa-la un altre cop.



Vaig posar-li un auricular a l’orella i un altre a la meva.

Va començar a tararejar la canço, pero després d’un rato va començar a cantar mig cridant. No vaig poder evitar riurem i em vaig posar a cantar amb ell.



Quan ja vam arribar a la cafeteria, vam agafar una taula i demanar.



-Abans no he pogut evitar veure’t amb un noi, esteveu tenint una discussió?- Va dir amb curiositat.

-Si, l’Aiden, el meu nòvio, estava preguntant-me com esque havia vingut amb tu a classe, res important, ell es aixi.- El vaig respondre bevent del teu batut.

-El teu novio?- vaig assentir- No sabia que en tens.

-Doncs ara ho saps-. Vaig dir amb un somriure.





Vam estar parlant durant un bon rato, però desprès vam tornar a la bici per anar cap a casa. Algo bo de tenir-lo com a veí era que em podia portar i no anar caminant.

De camí vam seguir parlant.

-Quines són les teves pel·lícules preferides? Poden ser de Disney o del que sigui.- em va preguntar.

-T’enrecordes del que vaig dir?- Va assentir- doncs… la meva pel·lícula preferida es Rapunzel i tambe “Los descendientes”.



Va començar a riure a riallades, s’estava reint de mi.



-No m’ho crec- No podia ni parlar de tanta riallada.

-Tens algun problema? A mi m’agrada i més les cançons.- Vaig girar-li la cara, enfadada.

-Bueno, ja paro.

-Ja era hora-. El vaig respondre.

-Per cert, tinc una canço per dir-te- Va dir de sobte.

-Diguem

-Olivia, de One Direction-. Dit aixó, m’ullet l’ull.

-De veritat?-. Vaig afegir amb una rialla.

-Que pasa? M’agarda la canço-.

-Podries haver sigut més original-. Vaig respondre-li sacsejant el cap.

-Bueno, jo te la dic-. va somriure



Vam arribar a casa i em va deixar a la porta.



-Fins demà senyoreta Liv-. Va dir fent una reverència.

-Fins demà-. Vaig respondre-li rient.



Més tard, quan ja estava al llit vaig pensar en enviar-li una cançó;



Olivia: Are you bored yet, de Wallows

Olivia: M’ho he passat molt bé avui, gràcies pel passeig i per la conversa. M’agrada estar amb tu :)



Minuts més tard, el meu mòbil va sonar;



Nick: La cançó m’ha agradat molt, no se perquè però m’ha donat vibres d’avui amb la bici ajaja :)) També m’ho he passat molt bé <3

Nick: Did I mention, de la pel·lícula que tant t’agrada ;)



Al veure aquell missatge, em vaig quedar bocabadada.



Ja portem temps parlant, pero ha sigut molt ràpid, he de dir que potser també m’ha començat a agradar, pero jo ja tinc novio…

Mentre pensava en que podia dir-li, em va arribar un missatge de la Mara.



Mara: Ho sento molt…



Juntament amb aquella frase hi havia una foto, eren l’Aiden i la Naya, junts donant-se un petó. I no semblava el primer. Com pots ser que la meva millor amiga em fes això? Entenc que les coses amb l’Aiden aquests dies no han anat bé, pero tampoc era per fer-me això, i no nomès la Naya, sino que també ell.

Em vaig posar boca adalt estirada al llit,vaig tornar a mirar el mòbil per contestar a la Mara;



Olivia: Gràcies per dir-m’ho.



Vaig tancar el mòbil i vaig anar a dormir, ja demà pensare que dir-li a en Nick i que fer amb l’Aiden i la Naya.